En forma de corrent.

L'Ebre és la gent... la seva gent,
els seus pobles, els seus costums...
L'Ebre és això, paraules.
Només paraules...

L'Ebre no és jove,
però si ho són les seves aigües,
aigües novelles, eternes i joves.
Les mateixes, sempre, en el seu sí,
diferents.

Aquest Ebre i aquestes aigües seves,
que exhalen boira les nits de fred...
Boira que entela els nostres somnis
i els reté en la foscor,
esvaint-se als llums de l'alba.

Aquest Ebre i aquestes aigües,
tan nostres i tan de ningú.
Corrents fugissers de les mans de l'home
i de la raó,
que no poden copsar la llibertat.

Aquí i ara,
l'Ebre és una dona.




Adrià Rodríguez Pérez
dimarts, 20 / febrer / 2007 (21:17)
Data i hora de descoberta a la carpeta "poemes"