llàgrimes de reïna seca

Un relat de: Capdelin

Més enllà d´un muntitjol,
en un sorral voltejat de raïmada,
al bellmig d´un tros de terra quadrada,
es veia un tronc d´arbre mort.

Corria el rum-rum que morí de pútrid,
d´un mal no remeiable.

Alguna tarda seia al seu costat,
reposava damunt d´ell un llibre vell
i li llegia versos de poetes.

I ell em parlava de joventuts
de gran fullam, quan s´omplia de fruits
i acollia a la quitxalla.

De sobte, un dia qualsevol
de qualsevulla hora de la tarda,
vaig veure que brotava d´ell un relluc
entre dues llàgrimes de reïna seca.

Rúfols ennegrien el cel
amb gammes de tempesta.

Reexia la primavera!

Comentaris

  • cora cadaqués | 18-03-2005 | Valoració: 9

    hola!
    mencanten es teu poemes són genials ccada vegada k em conecti miri si n'has escrit algun altre i em setisfà pq si sempre en troni algun de nou
    enorabona i continua així!!
    un to muaaaa

  • Maginic!!!!!!!![Ofensiu]
    La flama de l'oest | 18-03-2005

    Ès preciòs com descrius, l'arribada de la primavera i com això afecta als abres, i ala natura en si, un poema perfecte!

    Petons i abraçades

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1307347 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )