L’escarment

Un relat de: rautortor
Almanac d’aniversari

1. L’escarment


Tothom anava d’esglai en esglai. Les senyals d’emergència feia anys que sonaven arreu del món. Els dictàmens dels científics feien trontollar les opinions dels polítics. I mentrestant, la gent senzilla, comandada per líders carismàtics i convençuts, s’havia llançat als carrers exigint canvis radicals. Decidits a la lluita i fins i tot als sabotatges arribat el cas. No cal dir que, amb el flux incontrolable de la informació, la divulgació de veritats i de mentides s’havia convertit en una perillosa rutina. En aquest sentit, s’havia escampat a nivell mundial una irreversible sensació: som a prop de l’apocalipsi.

Enmig d’aquesta histèria col·lectiva, els uns protesten, criden i amenacen, els altres m’escridassen, m’insulten i em supliquen alhora. Sovint ho fan quan em veuen pel carrer o davant de la meva oficina, i també a l’entorn de casa meva. Jo, en canvi, em mantinc seré, impertèrrit, estoic. D’una banda, el meu alt càrrec polític no em permet manifestar els meus sentiments. Coses del protocol. D’altra banda, però, no tinc cap possibilitat de revelar el que sé, tot i que són temps difícils per mantenir secrets. No puc, ho he jurat.

Eren de domini públic les meves absències esporàdiques. Ben poca gent, només els íntims, sabia de la meva afecció a l’espeleologia. Farà un any o més que em vaig endinsar en una cova remota. Al fons de l’avenc hi ha un espai apte per acampar. Allí, com en altres ocasions, em vaig instal·lar, decidit a passar-hi una setmana de reflexió. El dia abans de tornar a la superfície, des de la pregonesa de l’espluga vaig sentir una veu clara i diàfana. Em va saludar com si em conegués de tota la vida. I em va etzibar: Estic farta i avorrida del gènere humà. Tot el que toca ho fa malbé. Per tant, he pres la decisió d’anihilar-los i començar una nova època amb una altra generació d’éssers. Espero que siguin més respectuosos amb el que els envolta.

Aleshores vaig entendre que, per molt que la humanitat es mobilitzés, només hi havia una sortida: esperar el final sense esperança.

Comentaris

  • Ressons bíblics[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 02-12-2019

    "Esperar el final sense esperança", un relat de ciència ficció amb ressons bíblics t'ha sortit aquest mes, Raül. Dur haver de viure amb aquest secret.
    M'han fet molt feliç els teus comentaris al "No ho diré a ningú", em feia por que amb tant de secret no s'entengués prou bé.
    Que tinguem un bon curs relataire!

  • Tot s'acaba[Ofensiu]
    kefas | 22-11-2019


    Un dia o altre s’acaba allò que ha començat.
    En relació al tema que comentes, potser és que anem mal fixats. Mai hem tingut clar quin és l’objectiu dels depredadors humans. I si el nostre objectiu és deixar la mare terra plana com un ou perquè pugui començar un nou estadi terral? Si fora així ho estem fent de faula. El que m’estranya és que no et donés cap mena d’instruccions, ni que fora en forma de taules de porexpan. És el que s’acostuma a fer quan cal rectificar. Potser això confirma que anem per bon camí

  • Ho mereixem[Ofensiu]
    Montseblanc | 21-11-2019

    Sí, s’acosta el final de la raça humana. Però ho hem fet tan malament com hem pogut, molta llàstima em sembla que no li faríem a ningú que ens pogués mirar des de fora d’aquesta bola de terra. Així que bon vent als humans i la Terra continuarà voltant, ella sí que te tot el temps del món. El que m’ha sorprès del teu relat és que és ella la que al final pren cartes en l’assumpte. Bé, de fet, és el que ja està passant... Li hem fet mal i ella s’hi torna.

  • Ai, l'esperança![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-11-2019 | Valoració: 10

    Bé, no sé com acabarà tot plegat, si es desglaçaran els pols, si augmentarà la temperatura, si blanc, si negre, però tot sembla indicar que sí. I mira, jo em comformaria podent llegir relats com el teu, escrivint de tant en tant i caminant per on pugui, això sí, amb un xic d'esperança. Una forta abraçada, Raül.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

144 Relats

496 Comentaris

85031 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.