Les converses

Quan era petita i fins a l'adolescència recordo que les converses "prototípiques" que jo pensava que eren només amb gent força desconeguda em feien emprenyar molt, però mai vaig ser capaç de dir-los: Ho sento, no vull contestar-te, ni somriure't sobre aquesta estúpida pregunta o comentari que m'has fet.

Recordo que aleshores era molt freqüent, que la gent es digués i em digués. -Vaja què prima que estàs! O caram! T'has engreixat, eh! Sempre vaig pensar que aquest comentari la gent el feia per prendre's confiança, per rebaixar-nos respecte a ells o per alabar-nos també en el mateix sentit, i tots dos comentaris em feien el mateix fàstic perquè naixien d'un profund complex dels seus cossos que volien compartir amb alguna persona aparentment no obsessionada amb aquell tema per a escampar el seu problema.

Ara que ja sóc gran, i s'han fet reiterades campanyes de sensibilització amb el físic de les persones, la gent ho ha deixat de preguntar i en canvi s'ha posat de moda una altre pregunta: Com va la feina? I és que les persones som això, la feina. Una persona sense feina no és persona. Tothom agoviat dins la seva feina pregunta els altres com va la feina? Suposo que amb un interès de saber si son tant desgraciats com ells o bé la veïna està a punt de saltar a l'estrellat i ell, a punt de perdre-s'ho. I francament, aquesta pregunta em desperta el mateix fàstic que la que sentia sobre el tema del físic de petita.

A veure si aviat algú encenta una campanya de sensibilització que expliqui que la gent som quelcom més que una feina, i a veure si de pas la campanya inclou un suplement de creativitat i de temps tranquil per a xerrar, que faci que sense inhibicions les persones s'atreveixen a mantindre durant hores, converses sorprenents, capaces de parlar dels gestos d'un ratolí que els passa per davant, de com una noia renta una fruita a la font propera, o d'una reflexió profunda sobre l'amistat, sense més prejudici a mantenir sempre, les maleïdes bones maneres en certs moments de trobada, que no fan més que perpetuar sistemes i rutines. Amb aquest canvi, segur que la vida seria més distreta.