Les berenades a la Barcelona del s. XIX

Els hortets de Montjuïc, ja ho hem dit d'altres vegades, venien a ser el gran esbarjo de la gent treballadora. Allí els diumenges a la tarda, s'hi desarrollaven certes actuacions com feien els senyors en els grans salons .S'hi recitava, s'hi cantava, però sobretot s'hi ballava musicat per una colla de cecs que tocaven el violí, sota un hom a una figuera buscant l'ombra. Aquests cecs, normalment cobraven pocs diners, però la berenada era compartida fraternalment. El berenar era una de les fonts més interessants del programa, amb aquelles amanides que hi havia de tot, ben regades de bon vi. El pretext d'aquestes sortides eren les fonts, deien que era per beneficiar-se de les virtuts medicinals de l'aigua, a part de les fonts de Montjuïc també hi havia la Bonanova a Sant Pere Màrtir, a Collserola, a Vallvidrera...
Es quedaven tot el dia a gaudir de la fresca de les arbredes, inclús hi havia alguna que tenien fogons i taules per fer-hi l'àpat. Normalment allí es trobaven amb la família que havien anat passejant recollin cargols i cargolins. Quan era el temps, recollien algun bolet, també collien farigola que és molt apreciada a casa nostra. També cireretes d'arboç, les figues de moro, una altre cas, que de fora punxentes i de dintre dolces com la mel, i un fruit que molta gent no el coneix que és el xínxol, d'altra banda però, si saben l'adagi: "ets eixerit com un xínxol". Passaven un dia preciós també els caçadors amb el sarró penjat en bandolera i lluint en el barret un plomall, gossos, escopeta preparada i fent l'ull viu. Tot això sota la remor d'una de les fonts d'aigua miraculosa. Quan arribava el mig dia, les flaires de les arbredes eren sensacionals, a part de les famoses arrossades i graellades, s'hi guisava conill amb cargols i pollastre amb xanfaina... Bon profit senyors del segle XIX, penso que s'ho devien passar molt bé!