L'Enviat

La llegenda deia que el nou rei vindria per designi diví sobre les neus perpètues del Melteb, el cim més alt de la serrada central. Tot esperant l'arribada de l'Enviat, el poble seguia patint el jou de l'emperador. La gent treballava de valent per garantir-se una subsistència digna i, la gran majoria, vivien angoixats per no provocar l'ira dels governants, molt sensibles a qualsevol alteració de l'ordre o incompliment dels mandats capriciosos de l'emperador. Però tot estava a punt de canviar.

Shana contrauria matrimoni amb Gerom. El pare de la noia tenia molt clar que les qualitats d'aquell amic de la família serien força escaients per solucionar el futur de la seva filla. Com es tractava d'un bon home, honrat i treballador el pare de la Shana es garantia un futur sense sobresalts. I això era, segurament, el més important de la vida per aquell desil·lusionat fuster. Mentre que en la feina sabia trobar la solució escaient per cada problema, si una fusta no ajustava, la treballava fins que encaixava a la perfecció, en la seva vida personal tenia moltes dificultats per encaixar els entrebancs. Segurament, la similitud en el projecte de vida d'aquests dos homes, havia estat decisiu per confiar-hi la seva única filla. Ella, però, no tenia tan clar que en Gerom fos l'home que la faria feliç. Era un home, més aviat ensopit i els separava gairebé una generació.
La Shana no es podia oposar a la voluntat paterna. Però, malgrat no tenir cap tipus de il·lusió pel seu matrimoni, no havia perdut la seva vitalitat. Seguia ajudant la mare a les tasques quotidianes de la casa i aprofitava qualsevol excusa per trobar-se amb les amigues. Passava tanta estona fora com dins de casa i, això, molestava al pare. Tot i que el pare no en sabia de la missa la meitat, ja que la Shana tenia una bona aliada per justificar tantes anades i vingudes. De fet, sempre havia existit una complicitat que la unia d'una forma molt especial amb la seva mare.

Als pocs dies de segellar el contracte matrimonial, un esdeveniment miraculós tingué lloc a l'aldea. La gent no parlava d'altra cosa. Tothom li semblava haver vist una claror enmig de la fosca nit. La filla del fuster anuncià la bona nova a la seva família primer i al seu futur espòs poc després. Les cares d'estupefacció contrastaren amb el rostre enlluernat d'il·lusió i exultant per un sublim goig de la jove. Un ésser angelical anuncià a la Shana que havia estat triada per donar a llum al Salvador. Aquella mateixa nit li confirmà que en ella hi havia la llavor del nou rei. Els seus germans no entenien ben bé el que els explicava la Shana, la seva mare estava exultant com ella, el pare no sabia com reaccionar i en Gerom dubtà de la seva promesa i manifestà la voluntat d'ajornar l'enllaç.
Aviat es confirmà l'estat de bona esperança de la Shana, i la seva mare no estalviava detalls a l'hora d'explicar les mostres de divinitat que hi havia en la gestació de la seva filla. Tanta fou l'expectació creada que la bona nova arribà a orelles ben llunyanes; algunes molt receptives i esperançades, altres restaven veracitat a la notícia i unes poques recelaren de l'arribada d'un Enviat. Mentre els propietaris de les segones seguiren la seva vida amb normalitat, els de les darreres consultaren als seus assessors a la recerca de mesures tranquil·litzadores. Afortunadament, la primera i més contundent pensada dels entesos, no s'arribà a dur a terme. El naixement d'un infant de família humil no havia de suposar cap entrebanc si es sabia controlar. En canvi, la seva execució podria crear la figura del màrtir i acabar incitant a la revolta.
Començaren els familiars i després ja eren tot tipus de curiosos els que volien saber més detalls de l'embaràs i, sobretot, de com s'havia produït. La Shana, exultant de satisfacció, explicava els detalls dels dos encontres; la concepció com un fet meravellós i, un parell de mesos després, la confirmació de l'embaràs i la responsabilitat que això comportava.
Gerom, poc a poc, s'acostumà a conviure amb la nova situació. Tot i que li costà, i molt, s'avingué a creure que malgrat que la seva futura esposa estava embarassada, continuava verge. Finalment, va entendre que la concepció divina és lliure del pecat carnal. Restaurà les intencions primeres vers la filla del seu amic i accelerà els preparatius del casori. Ni ell ni gairebé ningú pensava en la deshonra que podia suposar el seu matrimoni, en unes altres circumstàncies.
La cerimònia combregà a més parents i amics del que era habitual en aquest tipus de celebracions. Segurament, el fet que la núvia era molt coneguda i apreciada en la contrada, sumat al rebombori que havia despertat una gestació tan insòlita tenien alguna cosa a veure. La festa durà tres dies. Però just al quart dia de matrimoni, la Shana tornà a afligir l'ànima serena de Gerom. "L'Enviat ha de néixer sobre la neu del cim Melteb, a la serralada central" -sentencià l'esposa. Dos dies després iniciaren el llarg viatge que els havia de dur fins el punt que anunciava l'antiga llegenda. La dificultat de l'empresa iniciada per Gerom i la seva esposa a punt de parir feu més sublim la gesta. Eren freqüents les mostres de suport i les ajudes dels convilatans de les poblacions que visitaven. Fins i tot, alguns es prestaren per acompanyar-los i ajudar-los a alleugerir el trajecte. La Shana s'hi oposava amb certa rudesa; el camí l'havien de cobrir sols. Però, en canvi, no hi veia cap inconvenient al seu desig de conèixer l'Enviat diví quan fos nat.
Malgrat les dificultats i gràcies a les ajudes rebudes la parella arribà a la serralada central a les dates esperades. El naixement tingué lloc a una balma ben coneguda pels pastors propera al cim. Vingueren gent molt diversa a veure el primogènit de la nova parella. Gairebé tothom duia presents; formatges, gallines, robes, ... fins i tot algunes monedes d'or.
Poc a poc el nadó anà creixent, el nen fou un noi espavilat, l'adolescent va començar a ser un jove amb carisma i l'home va dur fins al final dels seus dies el compromís amb els manaments divins. La seva fou una vida que marcà el destí de molta, molta gent. De ben segur que el caràcter emprenedor de la Shana hi tingué molt a veure en el com seria i què faria el seu primer fill. Però fou l'àvia Maria, la mare de la Shana qui condicionà en gran mesura la vida del seu net. Pocs saben que va ser ella qui ocultà el festeig de la seva filla amb un soldat d'elit anomenat Pantera, fins i tot quan ja estava promesa. I coneixedora de que una infidelitat es pagava molt cara ajudà a la seva filla a muntar una trama que la deslliurés de culpa. Amb molt d'enginy i coratge, convertí un embaràs prematrimonial amb un gran alè d'esperança per molta gent, amb un fet extraordinari, amb el naixement de l'Enviat diví.