Tarda de passió

Un relat de: Karles

- El meu marit és apunt d'arribar, has de marxar!
Surten del llit seient un a cada costat, donant-se l'esquena, sabent que el temps s'ha acabat, es vesteixen sense mirar-se. Enrere queden els detalls; les arracades que ell li havia regalat, el combinat que ella, amb tot l'afecte, li havia preparat, les carícies plenes de sentiment, les besades apassionades, els fregaments eròtics, la compenetració dels sexes amb moviments volgudament lents, els sons del plaer, els crits de la follia,...
Un dolç petó a la porta del pis i unes mans que s'allunyen sense voler els separen amb un prometedor fins aviat.
Ell se la mira embadalit mentre no arriba l'ascensor, ella junta la porta lentament quan ja ha arribat.
Baixa fins el pàrquing encara amb el record d'una tarda de passió, camina amb pas ferm cap al seu cotxe. Obre el maleter amb el comandament quan ja és aprop. A dins, la corbata gris, la gavardina negra i el maletí marró de pell amb cantoneres reforçades de color negre on hi du documents i el portàtil.
Ella, un cop refeta del deliciós moment reviscut recolzada darrera la porta tancada, retorna al seu món, a la realitat del dia a dia. Les arrodonides faccions del rostre es tornen anguloses. El seu marit li ha de dur un formulari, segurament, no se n'ha recordat. És que sempre igual! No sap com li ha de dir les coses. Doncs, si no el porta, hauria de tornar a buscar-lo. Bé, de fet, ara no serviria de res, trobaria l'administració tancada, però és que ja n'hi ha prou!
Potser seria bo tranquil·litzar-se una mica. Li agrada el té i en prepara un esperant que el digital de la cuina marqui les 19,15 h. Només falten quatre minuts. Li agrada ben calent i en tres minuts ha preparat i ja s'ha begut el té. S'obre la porta després de dos voltes de clau. Ja és aquí.
- M'has dut allò? -demana des del tamboret, recolzada al taulell i aguantant-se el cap amb les dues mans.
La porta del pis pica fort en tancar-se de cop.
- Sí.
- M'ho ensenyes?
El marit entra a la cuina encara amb la gavardina posada i deixa el seu maletí horrible de pell marró amb cantoneres reforçades de color negre sobre la taula. L'obre i en treu el paper que li havia demanat.
- Com t'ha anat el dia?
- Bé! I a tu?
- Bé, també.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer