L'aurèola de boira

Un relat de: joandemataro
Avui , a l’escullera
encara lluny de l’atzucac,
on el far, de nit, llampurna,
he albirat una figura,
un halo de boira esculpit.

En alçar més la mirada
m’he adonat que la boirina
s’aixecava cel amunt
fins tapar-li els ulls al sol.

De ben segur que ha trenc d’alba,
un home amb molta energia
corria pel front de mar
i la boira, llavors baixa,
se li ha enganxat a la pell
formant una blanca aurèola ;
però quan l’home ha marxat,
buida com un motlle humà,
s’ha quedat , desorientada,
corrent pel passeig, neguitosa,
buscant la massa boirenca.

En arribar jo al far
l’halo de boira no hi era.
Però en mirar a l’horitzó
l’he vist que corria mar endins
deixant les petjades a l’aigua,
i amb una mística guspira
s’ha esfumat dins el misteri.

Photobucket

Comentaris

  • La vida[Ofensiu]
    free sound | 27-02-2011 | Valoració: 10

    seguirà sent un misteri sempre, i que segueixi... així sempre tindrem il·lusió per trobar nous enigmes, noves sorpreses...per poder seguir valorant allò que més estimem.
    Gràcies per tot.
    Una abraçada

  • gypsy | 16-02-2011

    La boira com a ens físic i individual.
    Un bell poema, Joan.

    Una abraçada!

  • Qui no...[Ofensiu]
    AVERROIS | 15-02-2011 | Valoració: 10

    ...voldria, sortir saltant i dansant deixant les petjades a sobre l'aigua i recorre aquest mar tan nostre.
    Misteriosa poesia amic meu, però en el fons no deixa de ser un càntic a l'ànima lliure.

    Una abraçada.

  • He sentit...[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 15-02-2011 | Valoració: 10

    Llegint el teu Relat he sentit i he vist que l'home que dibuixes, per mi, és un àngel. Estimo molt els àngels i sento molt la seva presència.

Valoració mitja: 10