Cercador
L’assassí dels semàfors. [temps real de lectura: 3 minuts]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
La piràmide d’edats d’aquella ciutat era ben boteruda, denotant una població força envellida. La relativa absència de jovent era lamentable però tenia alguns aspectes positius, com ara un trànsit rodat pràcticament exempt d’accidents, perquè, si bé és cert que els conductors vells tenen pocs reflexos, no ho és menys que són molt més prudents que els joves, i perdoneu aquesta retòrica típica de l’argumentari judicial.
Tot això va començar a canviar quan un bon dia en hora punta, en una cèntrica cruïlla entre dos carrers de direcció única, els vehicles d’ambdós carrers i els usuaris dels quatre pasos de vianants es van posar en marxa simultàniament perquè tots els semàfors s’havien quedat en verd. En pocs segons van caure sota les rodes dels cotxes dos vianants i es van produir tres col·lisions, sense tenir en compte les petites envestides provocades pels vehicles que circulaven darrere dels que van frenar sobtadament en adonar-se que alguna cosa estranya estava succeint.
Quan els tècnics van inspeccionar in situ la unitat de control, no van trobar cap anomalia que poguès justificar el que havia passat. Però a l’endemà la incidència es va produir en dos punts de la ciutat, ben allunyats, i a l’altre, en quatre punts més. I, donada l’edat dels vianants, conductors i passatgers implicats en els accidents, les taxes de mortalitat eren elevades, raó per la qual les autoritats van optar per examinar amb més deteniment els circuïts electrònics que havien fallat, i se’ls van endur a laboratoris especialitzats. Els va caldre inspeccionar el circuït imprès de base, els components discrets i els xips. Finalment van descobrir que un microxip havia estat substituït per un altre no homologat però d’aspecte semblant, que era el responsable que sis hores després de la seva connexió es produís el col·lapse circulatori dels conjunt de semàfors controlat pel dispositiu intervingut.
Van arribar a la conclusió que l’individu que la premsa ja anomenava "l’assassí dels semàfors" —tot i que la policia es decantava per la hipòtesi de diversos individus actuant coordinadament— obria la portella de la unitat de control amb un rossinyol i substituïa el xip en un temps rècord. Això devia passar entre les sis i les vuit del matí, quan els carrers començaven a omplir-se de gent que anava a la feina i, endormiscada encara, no es fixava massa en la presència de presumptes operaris municipals dedicats a les seves tasques. Tres sospitosos interpel·lats per agents de la guàrdia urbana van resultar ser pacífics ciutadans que passejaven el gos i s’ajupien per recollir-ne els excrements o abocaven aigua per diluir-ne les pixarades.
Quan ja semblava que la progressió de semàfors manipulats no tenia aturador i s’estava estudiant la possibilitat de multiplicar els efectius de la policia municipal, assignant-ne un a cada punt on la regulació del trànsit era indispensable —en realitat quatre, comptant torns de quatre hores— per dirigir el trànsit manualment, com fa setanta anys, es va produir allò més inesperat: tan misteriosament com havia vingut, el nombre de cruïlles afectades va anar disminuint paulatinament i va acabar desapareixent, sense cap explicació plausible. Un cas policial més sense resoldre, com la majoria, per bé que ens vulguin fer creure que la llei sempre triomfa i cap delinqüent es queda sense càstic.
Tot això va començar a canviar quan un bon dia en hora punta, en una cèntrica cruïlla entre dos carrers de direcció única, els vehicles d’ambdós carrers i els usuaris dels quatre pasos de vianants es van posar en marxa simultàniament perquè tots els semàfors s’havien quedat en verd. En pocs segons van caure sota les rodes dels cotxes dos vianants i es van produir tres col·lisions, sense tenir en compte les petites envestides provocades pels vehicles que circulaven darrere dels que van frenar sobtadament en adonar-se que alguna cosa estranya estava succeint.
Quan els tècnics van inspeccionar in situ la unitat de control, no van trobar cap anomalia que poguès justificar el que havia passat. Però a l’endemà la incidència es va produir en dos punts de la ciutat, ben allunyats, i a l’altre, en quatre punts més. I, donada l’edat dels vianants, conductors i passatgers implicats en els accidents, les taxes de mortalitat eren elevades, raó per la qual les autoritats van optar per examinar amb més deteniment els circuïts electrònics que havien fallat, i se’ls van endur a laboratoris especialitzats. Els va caldre inspeccionar el circuït imprès de base, els components discrets i els xips. Finalment van descobrir que un microxip havia estat substituït per un altre no homologat però d’aspecte semblant, que era el responsable que sis hores després de la seva connexió es produís el col·lapse circulatori dels conjunt de semàfors controlat pel dispositiu intervingut.
Van arribar a la conclusió que l’individu que la premsa ja anomenava "l’assassí dels semàfors" —tot i que la policia es decantava per la hipòtesi de diversos individus actuant coordinadament— obria la portella de la unitat de control amb un rossinyol i substituïa el xip en un temps rècord. Això devia passar entre les sis i les vuit del matí, quan els carrers començaven a omplir-se de gent que anava a la feina i, endormiscada encara, no es fixava massa en la presència de presumptes operaris municipals dedicats a les seves tasques. Tres sospitosos interpel·lats per agents de la guàrdia urbana van resultar ser pacífics ciutadans que passejaven el gos i s’ajupien per recollir-ne els excrements o abocaven aigua per diluir-ne les pixarades.
Quan ja semblava que la progressió de semàfors manipulats no tenia aturador i s’estava estudiant la possibilitat de multiplicar els efectius de la policia municipal, assignant-ne un a cada punt on la regulació del trànsit era indispensable —en realitat quatre, comptant torns de quatre hores— per dirigir el trànsit manualment, com fa setanta anys, es va produir allò més inesperat: tan misteriosament com havia vingut, el nombre de cruïlles afectades va anar disminuint paulatinament i va acabar desapareixent, sense cap explicació plausible. Un cas policial més sense resoldre, com la majoria, per bé que ens vulguin fer creure que la llei sempre triomfa i cap delinqüent es queda sense càstic.
Comentaris
-
Jo també m'he quedat amb les ganes de saber [Ofensiu]Cesca | 11-08-2023 | Valoració: 10
Jo també m'he quedat amb les ganes de saber el perquè de tot plegat.
Divertit. Bo.
Un plaer. -
xocs inexplicables [Ofensiu]Nua Dedins | 11-08-2023
Divertit relat. Sovint a la vida no hi ha un perquè. Xocs inexplicables sense resposta ;-)
Endavant, a seguir escrivint! -
Cas no resolt[Ofensiu]Prou bé | 11-08-2023
No puc perdonar-te que no hagis resolt el cas. (És broma)
Segur que es una gràcia més, que en té moltes, del teu relat.
Sempre ets bo escrivint, a vegades ets genial. (Per mi)
Amb total cordialitat
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Divagacions macabres. [temps real de lectura: 1 minut]
- Mentider! [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre ESGLAONS I GRAONS [temps real de lectura: 3 minuts]
- Fibonacci, punt final. [temps real de lectura: 42 minuts]
- Fibonacci, punt i seguit. [temps real de lectura: 26 minuts]
- Crim i càstig.
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.
- Vint nanoocurrències sobre PA AMB TOMÀQUET [temps real de lectura: 3 minuts]
- Esferes.
- TOC, TOC. [temps real de lectura: 4 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre EL PEREPUNYETES. [temps real de lectura: 3 minuts]