Cercador


Llista categories

L'àngel de la mort. [temps real de lectura: 3 minuts]

Un relat de: Joan Colom
Titularia la novel·la "L'àngel de la mort". De segur que els seus lectors, d'un nivell cultural baixet, per què ens hem d'enganyar, no sabrien que aquest sobrenom ja se l'havia guanyat a pols el metge i SS-Hauptsturmführer Josef Mengele. Si molt convingués canviaria el títol per "La deessa de la mort", tot i que la natura angèlica s'esqueia millor amb l'aparença andrògina del personatge. Sí que tenia clar, tanmateix, que aquesta no seria la seva dissetena parida, amb la dosi habitual de sang i fetge i un punt més de sadisme, que al capdavall era el que l'editor reclamava perquè aquella col·lecció pulp tan lucrativa, "La dalla sangonosa", no parés de créixer.

De bon començament tingué la sensació que no era ell, qui imaginava situacions i les posava per escrit amb més o menys ofici, sinó que les transcrivia al dictat d'algú. Transcendint el terror gore, on tan bé es movia, amb descripcions explícites de mutilacions i eclosions viscerals de tots colors i textures, havia après a suggerir i provocar estats d'ansietat, més enllà dels calfreds obtinguts amb recursos fàcils del gènere. Sense proposar-s'ho, havia arribat al terror psicològic i, per què no acceptar-ho, al llindar de l'alta literatura.

Aquella presència, l'àngel de la mort, era part del relat, però també qui l'impel·lia tothora a obeir els seus dictats. Fins que no arribà a la penúltima frase, va ser un tecleig ininterromput en el portàtil, amb una sola mà quan convenia, com quan amb l'altra punxava amb la forquilla els bocins d'escalopa que s'havia trossejat per fer via. "En incorporar-se, es fità al mirall" era la frase; la penúltima, perquè sabia que n'hi havia d'haver una altra per posar fi a la narració, però aquest colofó se li resistia, hores i hores...

Trucaren des de baix però no s'immutà; seria el carter i ja l'obriria la veïna del segon, com sempre. Però un minut després picaren a la porta; probablement, una carta certificada. Efectivament, hagué de signar el justificant de recepció i, en recollir la carta i acomiadar-se del carter veié que no era l'habitual però que aquella cara li recordava algú. Un cop a casa s'adonà de qui era, el carter o cartera: l'àngel de la mort. Li faltà temps per obrir el sobre i llegir la concisa missiva: "En incorporar-se, es fità al mirall. Qui tenia davant, sostingut per l'àngel de la mort, era el seu propi cadàver."

Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLXVII (tema: SANG I FETGE) i consta de 400 paraules —entre elles "àngel" i "forquilla"— segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

Afegir comentari
  • Desassossec. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-02-2024 | Valoració: 10


    M'ha impressionat aquest relat que dona molt de si. És que porta a la mort.
    És una literatura inquieta de principi a la fi. És el carter que li porta la mort a la veïna.
    (He vist que té unes quantes lectures, però no t'ho havia comentat ningú. Que estrany?).

    Cordialment.
    Perla de vellut

l´Autor

Joan Colom

307 Relats

808 Comentaris

91893 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >