l'amor té aparell digestiu

L'instant la troba,
posa preu al seu poema
i la posseeix...

Ella li diu:
- m'estimes?

Ell contesta:
- ets prostituta, no?

- però puc deixar de ser-ho
si tu vols.
( fa ella )

Ell no diu res
i marxa...

tot demanant-li
que des de l'altre costat
del vers
els seus ulls infinits
guardin silenci...

Al dia següent,
ella el mira amb ulls tristos
quan passa de llarg
traint la seva esperança.

El Crist del Tibidabo diverteix
nens i turistes...
ella tem
que el mirall profetitzi
que morirà en l'ofici
fins que els pits li pengin
com cames de paral·lític...

No és fàcil
caminar sobre merda
i somriure arreglada.
No sab que l'amor
té aparell digestiu
i que és difícil pair
el veure com la multitud
t'assenyala,
la mateixa multitud
que té en el seu ventre
una història amagada...

I segueix esperant...
en secret,
dins una llàgrima.