L'àlbum de fotos

Tot visitant la catedral, una senyora gran s'acosta a un xicot i li demana una foto. Li diu:
- Sí us plau, faci-me-la que es vegi l'altar i tota la cúpula a dalt.
Quan li torna la càmera, ella es mira la foto i després obre un llibre buscant una pàgina concreta. El fotògraf ocasional segueix la seva visita.
Un cop a fora, al passeig, tornen a coincidir. Ella aprofita la trobada:
- Perdoni jove, si li puc tornar a demanar, em podria fer una altra foto? Aquest cop que surti l'escultura i el mar al fons.
I de nou, mira la foto feta i mira el llibre. Bé, ara amb més llum el noi s'hi fixa i veu que és un àlbum de fotos antic. La velleta veu l'expressió intrigada del jove i li explica:
- Aquest àlbum és del nostre viatge de nuvis, ara fa cinquanta anys... Volíem repetir-lo a les noces d'or. Però el Josep, el meu home, va morir fa dos anys. Ho estàvem preparant amb tanta il•lusió... Primer vaig pensar en anular-ho tot. Però després vaig decidir que faria el viatge jo sola. Per ell, pels dos. Estic repetint les fotos tal com les tenim a l'àlbum, com ho havíem planejat. I a la nit, a l'hotel, faig com si el Josep fos amb mi a l'habitació i li ensenyo les fotos, les noves i la antigues... Deu sonar estrany, oi?, però era la nostra celebració. I jo encara vull celebrar que fa més de cinquanta anys que l'estimo.