l'Aïda

L'Aïda m'atura, s'alça, em mira de fit a fit i em demana que la faci mare. Jo l'ajupo altre cop i, quan sembla que no puc més, li pregunto si n'està segura. Em sembla que no, perquè quan li juro que li deixaré plantada la meva llavor on ella hi pugui fer jardí, i hi creixi la fruita després de ser flor, s'allibera la boca, es treu la diadema i m'ofereix l'extensió del seu cap com a camp per sembrar