la sandra

Que no pots llevar-te perquè el teu llit va quedar orfe ahir a la nit, ho entenc. Que et sents perduda, trista, amb l'orgull ferit, humiliada, cansada i molt sola, abandonada, també ho entenc. Però pensa, Sandra, que avui podria trucar-te a la porta un amor que no t'abandonés mai més. Pensa-hi: mai més! Que fort! Fóra molt pitjor! Vols que vingui i follem una mica? Sí, no pateixis, després me'n vaig, sí. T'anirà bé. Va, dona, fa temps que no m'ho demanes...