la mare

Sóc jo, la mare, ja he arribat! Quina sort que el curs ha acabat abans d'hora, perquè estic súpercansada. On vas? ja marxes? Escolta marrec, suposo que no penses sortir vestit així!, i no em diguis que amb els amics, que des d'aquí sento que et deus haver dutxat amb colònia i deus haver acabat el pot de gomina. Amb qui has quedat avui? qui és aquesta Susanna? la conec? on anireu? així no vas bé, fixa't com vas, no pots sortir així, i menys amb una noieta. Vine amb mi, i deixa de protestar, que ho faig per tu, és per al teu bé, vols que vagi bé, oi? Aquestes sabates fora. Aquests pantalons ja et vaig dir que no te'ls podies posar sense cinturó, que et cauen, et van enormes, els arrossegues pel terra i ensenyes els calçotets. Aquests calçotets no són els que et va regalar la tieta per Reis? Vaja, doncs s'hi assemblen. I aquesta camisa, no vam quedar que la donaríem a Cáritas? A veure, aixeca't. T'has de tornar a dutxar, la tombaràs a la pobra Susanna amb aquesta fortor. Potser és això el que pretens, trapella! D'on l'has tret aquesta colònia? No serà... és la que es posava l'avi! I no et penses afaitar? Ja us heu fet algun petó? No heu fet res més? Ni tocar-vos una mica? D'acord, no insisteixo més. Potser ja seria hora que et comencessis a afaitar, que no per tenir catorze anys no t'has d'afaitar, i amb una dona s'ha d'estar sempre a punt: no saps mai quan serà que et digui que sí. I és sempre molt millor si vas afaitat. T'ho diu una dona. La Susanna aquesta t'agrada? Doncs cal. Un dia o un altre ha de ser el primer, i com que el cabró del teu pare ha decidit defugir de tota responsabilitat i no ensenyar-te a afaitar, com li pertocaria a qualsevol pare, ho faré jo mateixa, que li he vist fer anys i anys, fins que va marxar, i ens va abandonar, el molt cabró. Vinga, passa cap al lavabo. Deixa caure aigua fins que surti calenta, i posa sota el raig la maquineta, que es vagi estovant. El cabró del teu pare sempre deia que era millor afaitar-se després de dutxar-se, així els porus de la pell s'obrien i la fulla arribava més a l'arrel. Però sempre es tallava, i vinga paper de wàter sobre les ferides per eixugar la sang que rajava pertot. El teu avi, però, ho feia al revés: s'afaitava abans i es dutxava després. I sempre quedava impecable. Si no recordo malament, es remu-llava la zona d'afaitat un parell de vegades amb els palmells de les mans i s'hi aplicava l'escuma. Ho feia amb una brotxa, però jo no en tinc, rei, encara que de vegades penso que m'aniria bé, sobretot quan tinc la pell de les cames tan resseca. El que deia: et poses escuma als dits i la reparteixes per la barbeta, les galtes i el bigoti. Tu sols cal que te'n posis al bigoti, hi estàs d'acord, oi? Quan et surti pèl a la barba serà una altra cosa. Bé. Així, molt bé, però no calia que te'n posessis tanta. Comencem. Jo et faré una meitat i tu t'afaitaràs l'altra. Amb la maquineta, primer faig el moviment de dalt a baix. No cal fer tanta força, ni cal que facis aquesta ganyota, que no fa mal. A mesura que t'acostes al mig, amb l'altra mà aixeques la punta del nas per arribar a tots els racons. Ara mullo la maquineta sota l'aigua, dono uns cops secs contra la pica i, veus com cauen els pèls? I ara el moviment al revés, de baix a dalt, a contrapèl li divertia de dir al cabró del teu pare. Ho has entès? Et toca a tu. Poc a poc, sobre el llavi, vigila de no arribar a l'ull, però no el tanquis que has de mirar per on vas, i no cal que segueixis sobre el nas. Bé. Ara remulla la fulla, els copets màgics contra la pica, i un cop neta tornem-hi, ara a contrapèl. Quin cabró el teu pare! Poc a poc. Molt bé. Ara desa la maquineta, i renta't la cara. Fill meu, avui ja ets tot un home. I com que ets tot un home t'hauràs de comportar com tot un home amb la Susanna aquesta. Ja saps com ho has de fer? Imprescindible anar ben afaitat, no sols per no posar-la en un compromís quan l'haguessis deixada el vespre a casa seva amb la cara d'un roig lluent per l'acció del teu bigoti raspós. També és important anar ben afaitat per si les coses van més lluny i li has de fer un favor; vull dir que potser et demana que la toquis i després, si va bé, potser que la llepis. Jo, en canvi, tinc força pèls al ventre, no com abans, i no importaria gaire que anessis ben afaitat o no, ja que el teu bigoti toparia amb el meu boscatge i jo gairebé no el notaria. Amb mi, avui, l'essencial seria l'ús adequat de la llengua. Els dies que surto amb aquella colla procuro d'anar ben depilada: fa més jove. Depilar-me és el mateix que hem fet pel teu bigoti però amb aquest bosquet d'aquí dintre. Ja saps com l'has de moure, aquesta llengua que és font de plaer? D'acord. La Susanna deu tenir pocs pèls, encara, i és molt important que quan hagis de posar la llengua més avall del seu ventre res no destorbi aquest moment, que qualsevol altre contacte involuntari (la galta contra la cuixa o el nas contra el pubis, per exemple) sigui de suavitat extrema. Per tant, amor meu, és indispensable anar afaitat. Ella sols haurà de fondre's sota el teu enginy lingual i perdre la resta del cos de vista. Ah, i encara que et digui prou, tu segueix, vida, com si res, que encara que sigui una noia també és una dona, així que tu continua fins que se li ofegui la veu. I no et farà saber que vol marro així de fàcil, però ja veuràs que anirà movent el cos sobre la teva mà, que no et caldrà ni moure-la. Imagina que aquesta és la teva mà i que jo sóc la Susanna. Doncs així, com faig ara, però millor. Després t'agafarà el cap amb les dues mans i ja no et deixarà escapar. Espera, com m'estrenyen aquests texans... Veus? aquí, just aquí, al bosquet que et comentava, on t'assenyalo, li has de posar la llengua. I moure-la a poc a poc, com si no tinguessis pressa. I si et molesten els pèls que ella hi pugui tenir, digues-li mirant-la als ulls: «nena, et rebentaré tantes vegades com pèls et compti al cony; a cada envestida, te n'arrencaré un, fins que quedis erma, i m'hi pugui vessar satisfet». Em fonia quan m'ho insinuava el cabró del teu pare, em feia estremir tota sencera. Et faig confiança. Ara la dutxa, com sostenia l'avi: la dutxa després de l'afaitat. Has fet pipí? Procura de fer-ne ara, abans d'ensabonar-te, així aniràs net del tot, per si de cas. Prova-ho. Veus com sí que en tenies una mica? Ui, que la tens juganera... has sortit al cabró del teu pare... Per cert, ahir va trucar el cabró del teu pare, que et passarà a recollir divendres a les sis per anar a esquiar.