Retenció

Un relat de: j.sic

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

― Per què somrius, Fina?
― Quant falta?
― Massa, farem tard.
― Joan...
― Seixanta quilòmetres.
― Joan...
― Digues.
― Hauríem de parlar.
― Digues.
― Del Kevin.
― Digues. Para de moure't, Fina, sisplau!
― Com que digues?
― Què ha fet ara?
― No, no ha fet res d'especial, però darrerament el noto diferent.
― D'acord.
― D'acord no, Joan!
― Fina, parla clar!
― Doncs això, que darrerament el veig diferent.
― Què ha fet?
― Ahir vaig sentir-li un tossir lleig, molt lleig, que no em va agradar gens.
― Per què?
― No ho sé, li ho vaig preguntar però no va dir res.
― Està clar que no va dir res, Fina! El Kevin és un gos, un gos pequinès, i els gos-sos, pequinesos o no, no parlen.
― Però és en Kevin.
― D'acord.
― D'acord, què?
― Això.
― Això, què?
― No res, dona. I para de moure't.
― Tinc pipí, Joan, no em puc aguantar.
― Aguanta.
― D'acord. Què deies?
― Això, Fina, que et passes el dia veient puces on no n'hi ha. Deixa'l tranquil.
― Joan, no et consentiré que tractis en Kevin com si fos el nostre fill, que ja és prou dur és per a mi. O és que potser ja te n'has oblidat? La meva mare tenia raó, li tens enveja.
― Sisplau, Fina, que li parles com si el maleït gos t'entengués.
― Jo l'estimo, és diferent Joan, i això ho entén.
― Estimar-lo, per a tu, és tenir-lo tot el sant dia a la falda?
― Ui, retenció.
― Hòstia, caravana, només faltava això.
― I on faré el meu pipí jo ara?
― Collons! No arribarem a temps, i em fotrà, però molt que em fotrà. Collons, collons, collons. Ara torno, vaig a veure què passa. Tu no volies anar a fer pipí?
― No, vés, vés. Si ja m'ha passat. A més, davant de tanta gent no en seria capaç.
― Ara torno.

I en Joan surt del cotxe.

― Kevin, vine amb la marona, amor meu. Ja estem sols, reietó, però el papà no trigarà a tornar. Ui, que la mamà ha dut una sorpreseta... A veure si endevines a qui ha invitat la mama sense que el papa ho sàpiga? És un secret, m'hauràs de jurar que no ho diràs a ningú, m'ho promets, doncs? Que n'ets de bonic. És en Ken, sí, vida, el promès de la Barbie. I és aquí, amb la mamà, calentet i amagadet. Digues-li hola, Kevin. Li faràs un petonet després, oi preciositat? Vinga Ken, no siguis tímid... treu el caparró i surt d'una vegada... que ja no sé com posar-m'hi... espera que t'ajudo... així, apartaré una mica les calcetes... va, que el Kevin vol saludar-te... quan digui tres empenyo i tu surts, entesos, tresor? Un, dos, tres, ara... mm... surt d'una vegada, bonic, que la mama no pot més... així, espera que m'incorporo una mica, que et serà més fàcil... ui... mira qui tenim aquí!... Ken... estàs xop, pobret...tant de temps allà a dins, tan solet. Sí, sí, ara et poso els braços i les cames. Carat, on hauré deixat el necesser? Ui, mireu com plou.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer