Laia, desperta't! (II)

Uns minuts després la Marta era a la recepció de l'hospital de tota la vida on els metges durant la nit no en fotien ni brot. Histèrica demanava sense parar que li estava passant a la seva germana però ningú li contestava. De sobte dos agents de policia s'acostaren a ella per fer-li unes preguntes.
-Vostè és la Marta Martí Ripoll?
-Si sóc jo.
-Hem rebut una denúncia d'agresió d'aquest hospital on la víctima és la seva germana Laia Martí Ripoll, haurà de contestar algunes preguntes...
-D'acord.
-On era vostè quan s'ha produit l'agresió?
-Era a casa, ja estava al llit.
-Hi ha algú que pugui confirmar-ho?
-Estava sola al llit, per què algú ho hauria de confirmar?
-I la seva germana, on era?
-Havia sortit amb alguns amics, crec que tenien una festa.
-Quan s'ha adonat del que li passava a la Laia?
-M'he despertat amb uns crits que han resultat ser seus.
-Com explica que al cos de la seva germana només hi hagi emprentes seves?
-Donsc perquè he estat jo qui l'he trobada i qui l'ha aixecat del terra!
-Senyoreta li demano que moderi el seu to de veu.
-Què intenta dir-me senyor agent? Es pensa que jo he agredit la meva germana?
-És una posible hipòtesi. Ara ens haurà d'acompanyar a comisaria.
-Per què? Què he fet?
-Tenim una persona que confirma haver vist com es barellaven i com vostè li pegava una galtada.
-Però...ha estat una discusió innocent!
-Ens ha d'acompanyar.