l'actitud del mar

Immòbil davant
el mar, amb bikini passat
de moda.
Se li va escapar el fil
d'aquell estel sense nom
ni adreça.
Una llàgrima pren el sol en una
roca.

- Escolta,
puc fer-te una pregunta...?

Porta un poema als ulls
i un collaret de petons
impossibles,
els seus peus són absurdes
criatures sense ulls
que la porten a cap lloc
i un barret per saludar
l'invisible.

- Puc fer-te una pregunta...?

Somia...
que el venedor de gelats,
ànima de cacau, els seus pits
acaricia...
però el cel del dibuix s'ha esborrat
i només li queda la lluna
d'aquella infància que prometia.


- Puc fer-te una pregunta...?:

Vas escollir néixer, mar
o tens rius secrets que t'endolcen
la vida?

L'actitud del mar canvia,
atura el seu gest momentani
fet també de sal
i a la noia,
irremeiablement...

... desitja.