Laberint

...sé si et refereixes a la creació o a la vida mateixa, suposo que a aquesta última. Però t'haig de dir que jo crec en trencar fronteres, tan materials com espirituals, i que ningú hauria de viure sense esperança.
Si veus que quelcom o algú pot amb tu, ignora-ho. Encara que ja sabem que hi ha molts moments i époques díficils de la vida en que això no ens serveix de res. La lluïta quotidiana aquí pot representar un gran paper.


Sergi

quina manera de pintar l'angoixa. Hi has trobat be les paraules, m'ha agradat.

...dolent estar angoixat i sentir-se mancat de creativitat, o potser millor de felicitat, perque d'alguna manera es barregen les dues coses. Però m'imagino que el que t'ha passat aquí a tu és que se t'han obert les portes de la creativitat traïdora, que deixa fluïr per l'espectador però no per l'autor. Jo, a vegades, no em sento gens creatiu i començo a escriure per necessitat. Però realment, el que busco, és aquella espurna de llum d'un imperi que és l'imperi de l'art, encara que sempre sembli l'imperi prohibit. En altres etapes de la meva vida ho he aconseguit. És una sensació tremendament agradable. Espero que l'hagis tingut o que la puguis tenir.

laberints que ens habiten, que construïm amb paciència d'artesà, presó autoinventada, límit,
al capdavall, sangria de la nostra vida.
M'ha agradat el teu relat reflexiu i profund.

gypsy