la vida de les pedres

quina vida mes dura que porten les pedres...
les xuten
les trepitjen
les llencen
i no es queixen...

sovint escolten malrotllos quan algú s'amaga al bosc pensant que esta sol
sovint reben cops d'algu malhumorat amb un altre.
heu sentit alguna vegada una pedra queixar-se?

les destrossem
les utilitzem per el que ens ve de gust
i elles ni tan sols ens demanen que els hi donguem les gràcies.
dificil és ser pedra i difícil és entrendre-les.

imagina, per un moment..
que un colom fa el niu al teu cap
que el mar xoca constantment amb tu
que et desgasta sense poder-te moure
que estas destinat a rebrer fortes plujes
o la calor d'un sol incandescent...

realment val la pena?
llavors de que et queixes si tu,
SI, TU, EL QUE LLEGEIXES
pots fer quelcom per canviar el que no t'agrada de la teva vida??
pots moure't
pots queixar-te i dir la teva
pots fer quelcom per a que ni tu ni ningú
es senti pedra.