IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

L’ANTONIO GALLARDO I GARRIGA (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li poso la O al nom, perquè com en el meu cas, en aquella època no es permetia la inscripció al Registre Civil de noms en altres llengües que no fossin el castellà –  “ ells “ en diuen espanyol – . La Constitució de 1978 però, l’anomena correctament castellà.    Retratava l’ any 1928, Portal exterior i façana de Can Alòs, a l’Hospitalet de Llobregat

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5916/rec/5

Al cens de 1920 consten 12.360 ànimes, i es tancava l’exercici 2023 amb 274.455 habitants de dret,  és MOLT més difícil trobar un hospitalenc, hospitalenca, nascut aquí amb pares, avis, besavis ,.. , també nascuts a l’Hospitalet, que un polític “ professional “ honest.

Llegia queb Ca n’Alos, es trobava al barri de Santa Eulàlia, just entre l’edifici de la Vanguard i les vies del tren, a dalt del carrer de Carrasco i Formiguera (abans de Juan Cahué), on ara no hi ha res.

El propietari al 1703 era Josep d’Alós i Ferrer (Barcelona
1653 – 1720)

Al 1785 ho era Juan de Ponsich i Alós, que és el que va manar construir la Creu de Terme que encara existeix davant de l’ermita de Santa Eulàlia de Provençana.

Feien poca feina els del Fons Estudi de la Masia Catalana, a l’Hospitalet de Llobregat:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Hospitalet%20de%20Llobregat/field/ageo/mode/exact/conn/and