La tristesa

llagrimes
Quan t'entra dins del cor la tristesa,
tot es torna gris, i res et fà desvetllar els sentits,
els ulls s'omplen d'una boira baixa,
i al caminar no fas camí ...
perqué camines però no avances,
vius com un ocell que no té destí..

És com un tremolar l'estiu,
o com un foc sense flàmes.
Per aixó et dic germà meu,
que quan t'arribin aquestes onades,
fugis lluny d'elles, perqué son cruels i taimades.

Hi han tristeses que venen,
i n'hi ha que passen,
pero les pitxors germà mèu, les pitxors,
son les que es queden,
perqué aquestes et trenquen l'ànima.

Si algun dia germà, tens la dissort de tastar-les,
aixeca els ulls cap amunt i ...
agafat fort a una branca,
perqué... son perverses, germà mèu,
son perverses i tenen la fòrça de la riuade,
que s'en dú tots els bons recorts i sols deixa llàgrimes.

Hi han tristeses, que ni tant sols porten llàgrimes,
si no un regust amarg,
que paralitza el cor, i glace l'ànima...
que fan coneixer l'odi i fan coneixer la ràbie.
Que et fan sentir buid de sentiments,
i plè de desesperances, a les hores sols vols cridar :..

"Que hi ha algú que m'estimi?". Jo tant sols vull sentir una abraçada!..

Maite Masachs