la tremontana

Un relat de: maite masachs vendrell

Vent gelat, tallant,
de nit d'hivern recent estrenat,
que s'emporta les fulles i aixeca la pols,
vent sorollos que en la foscor fa sonar les seques branques
amb un sinistre crac crac,
que desperta els esperits de la nit.

Abets, i arbres que amb el seu balanceig,
dibuixen enigmatiques ombres,
infants que corren esperuguits pels camins del bosc,
il-luminats per una lluna emboirada
que augmenta la foscor.

Comentaris

  • Malgrat la fredor.[Ofensiu]
    Avet_blau | 29-10-2007 | Valoració: 10

    Malgrat la fredor ,
    la tramuntana es un vent sa.
    s' emporta miasmes i cabòries
    i deixa el cel net, molt net.

    a la muntanya es el torb
    vent dur , glaçat, fort.

    m' agrada el vent del nord
    no enganya, es sa,
    i m'escalfa el cor.

    Avet_blau

  • sort en tenim[Ofensiu]
    jaumesb | 07-09-2007 | Valoració: 10

    del teu vent

  • Aquesta tramontana espanta...[Ofensiu]
    Densito | 30-07-2007 | Valoració: 10

    Por, es el que em fa sentir la tramuntana que descrius, en una fosca nit de boira. Esperits que no sembla'n els mateixos que es poden veure en nits càlides d'estius. Nens que corren esporuguits... Ostres quina por !!!!
    No tot es màgic i bonic, de vegades també ens va be passar una mica de por.

    Salutacions
    Densito

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de maite masachs vendrell

maite masachs vendrell

19 Relats

65 Comentaris

19785 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
Seria molt llarg fer un extracte de la meva vida, sols vull dir que ara tinc 61 fantastics anys, degut a una malatia progresiva vaig amb cadira electrica, i si be em costa escriure .... tinc teclat de pantalla, i m'en vaig sortin, el meu català escrit, te un munt de faltes, però prefereixo escriure en català perque mi sento mes comoda, ... els meus "poemes" estan fets des de dins, i molts d'ells parlen de la natura , o de somnis i desitjos de jugar, volar, del cel o el mar, etc en fi perdoneu-me les meves faltes, que de mica en mica seran menys. Una abraçada per tots Maite