Cercador
L'Anna i l'Enric
Un relat de: maite masachs vendrellL'Anna i l'Enric
Tan sols tenia set anys,
prima, esvelta, i sempre amb un somrís,
ulls blaus, dolça mirada, innocent i confiada;
jersei blanc, de suau d'angorina,
vestit de blanc organdí,
mitjons de cotó, fins a mitja cama,
sabates de "xarol" i peus petits.
Se la veia feliç i contenta,
corrent i jugant pel immens jardí,
de gespa verda, plena de flors vermelles,
i roses blanques, que formaven un bell tapís,
més amunt, com si fos un marc, altes muntanyes,
donaven contrast a la plana, on és situava aquell paradís.
Ell tenia nou anys,
pèl roig, cara pigada, inquiet i feliç,
ple d'il·lusions, de vida,
i un munt de sentiments per descobrir.
Es deia Enric, i jugava amb l'Anna, en aquell immens jardí.
- Tu corres i jo t'empaito, però...
no s'hi val fer trampes, saltant la tanca, que separa el camí.
L'Enric, reia que reia, mentres l'Anna el volia aconseguir,
- No puc més, em dono per vençuda.
- Descansem una estona, sota aquells pins? Vens amb mi?
Cansats tots dos, s'asseuen damunt de la gespa,
i es miren de fit a fit.
- Tens la cara vermella - li diu l'Enric
mentres li fa un petó a la galta i s'estira,
tot aixecant un dit.
-Mira, allà dalt de l'arbre, hi ha un ocell!
-És molt petit! El sents com canta?
L'Anna intrigada, s'estira al costat del seu amic,
que amb el dit enlaire, assenyala l'ocell petit.
- Ja el veig! - diu il·lusionada - Que n'és de bonic!
Després, en silenci, tots dos escolten.
L'Anna tanca els ulls, i s'imagina que vola
Mentres agafa la mà de l'Enric i diu: véns a volar,
per damunt d'aquests immensos arbres, que donen ombra al jardí?
Mirant cap el cel amb les mans agafades,
estiren els braços, s'enlairen i volen,
per damunt del jardí,
de les flors i teulades,
per entremig de les branques, i dels pins,
saltironant de núvol en núvol,
es deixen conduir
pel vent suau i càlid de la tarda,
que se'ls emporta, lluny d'aquell paradís,
envers d'altres paratges,
on sona una música de violins,
on s'escolten cants de sirenes, àngels i serafins;
i on les nits sempre resten il·luminades per un arc Sant Martí;
els rierols son de pedres precioses,
els mars de color taronja
i les ones d'or fi,
on els estels conten històries
d'amor, entre fades i dofins,
i de infants que s'estimen,
com l'Anna i l'Enric .
Comentaris
-
M'he emocionat,[Ofensiu]Lady_shalott | 01-06-2007
ara per ara no puc fer gaire comentari. Potser perquè em recorden massa a...
Petons trasbalsats,
Lady Shalott -
Què bonic el primer amor[Ofensiu]Frida/Núria | 01-06-2007 | Valoració: 9
i que bonic saber somniar com l'Anna i l'Enric.
Salut!
l´Autor
19 Relats
65 Comentaris
19737 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65