Trossos de mar grisa

TROSSOS DE MAR GRISA

Trossos de mar grisa oberts al cel,
que plens de llàgrimes
omplen els llacs dels sense amor.

Mans buides que reclamen un tros de pà.

Peus descalços, ferits per les dures pedres,
que porten pels camins de la vida,
a uns infants nascuts per l'abandó,
i engendrats per l'ignorància de la misèria,
on hi niua el rencor .


Illes d'abundància,
envoltades pels cingles de l'egoïsme,
on l'enveja porta corona
i la pietat n'és presonera en el pou del oblit.

Mans dures, tancades envers l'univers,
cors eixuts vestits de seda,
amb sabates de pell.
Mirades cegues, en despreci d'una pobresa,
que molesta d'ensopegar.

Criatures nascudes, amb el pa de l'abundància,
que menysprean les raons de la caritat.

Maite Masachs