La tanga minimalista

El teu caminar és majestuós i acompassat,
mil passes teves, mils cops sensuals de maluc,
a cada aturada un fugaç i breu silenci,
tanta bellesa em fa dir-te mil i una amoretes,
dedicar-te les mirades més atrevides i seductores.

El teu posat és eròtic i juganer,
com la papallona que voleia per primavera,
com un joc prohibit, com un secret a cau d'orella,
un xiuxiueig que em demana amb urgència.
Quants sospirs, i si aturéssim el món per estimar-nos?