La Roda.

Un relat de: Ramon Sampere i Padrós

Estem ficats a dins d'una enorme Roda
que no para mai de donar voltes.
La Roda avança amb fermesa
cap a una sola direcció
i no pot canviar de rumb
ni pot aturar el pas
ni tan sols per descansar.

La Roda no defalleix mai,
no coneix la malaltia ni la por,
ni sap ni vol saber res,
és mecànica, freda i distant,
segueix sempre el mateix patró
i no l'atura ningú.

La Roda viu de la gent,
tortura, mata i destrueix,
la seva llei és 'el progrés',
la seva actitud, la indiferència,
i no reconeix sentiments
si no són útils als seus fins.

És grossa, gasiva i constant,
no té amics ni fe ni esperit,
la seva força és el poder,
la seva llei és el diner
i el seu desig, el món.

Tots estem ficats a dins la Roda
i no hi ha escapatòria possible,
és massa gran per a vèncer-la,
massa poderosa per a guanyar-la.

Som formigues separades,
aïllades unes de les altres,
i així és com ho vol la Roda,
així és com ella obté la força.

Només units tots plegats
podrem aturar la Roda
o fer-la canviar de rumb,
només units podrem dir:
prou, s'ha acabat,
no volem cap Roda
que ens controli el combat!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer