¿I si fem fora el Montilla i posem el Mas?

La Generalitat de Catalunya, la institució més important que ens representa als catalans, sotmesa a un pim-pam-pum com si es tractés d'una vulgar pilota de ping-pong(ara te la passo a tu, però ves amb compte i no em facis enfadar gaire perquè la retornaré a qui la tenia abans) i el nostre honorable President, José Montilla, humiliat i sotmès a subhasta pública com si es tractés de qualsevol propietat que, de la nit al dia, ha perdut gran part del seu valor. I tot això ben amanit amb els ji, ji, ja, ja, una divertida jornada de diumenge i una bona calçotada. Va dir una vegada Josep Tarradellas que, en la política, es poden fer moltes coses però que mai no s'ha de fer el ridícul. La frivolitat i la bufonada dels últims dies dels dirigents d'Esquerra Republicana de Catalunya ha arrivat als seus màxims possibles. Fa uns mesos, després de les eleccions autonòmiques, quan la via més sensata i coherent hagués sigut formar un govern nacionalista amb Convergència i Unió(no sols perquè era la opció que preferia una gran part de la societat catalana sinó també perquè va ser el líder de CiU, Artur Mas, qui les va guanyar amb gran diferència), ERC va optar per crear un nou tripartit juntament amb el PSC i ICV. Segons ells, ara el que tocava eren polítiques socials i d'esquerres i no més reivindicació sobiranista. El van rebatejar com a Entesa de Progrés(un nom molt bonic) i es van prometre mil vegades fidelitat, lleialtat, treballar com un govern sòlid i unit i fer el mínim soroll possible(per tal de no donar fàcilment arguments a la oposició i als mitjans de comunicació). Doncs bé, tot aquest suposat idili de conte de fades salta pels aires(i de quina manera!) a la més mínima. Només han hagut d'aparèixer negres nuvolades a l'horitzó més proper(possibles retallades del text per part del Tribunal Constitucional) perquè a la formació política de Carod-Rovira i Puigcercós els entrés el cangueli i decideixin tirar pel dret, carregar-s'ho tot i fer explotar el pacte de govern amb els seus antics socis per oferir-li la Generalitat a CiU i la Presidència d'aquesta al seu líder, Artur Mas a canvi del seu suport en la proposta d'un referèndum d'autodeterminació. On abans deia negre ara dic blanc, si fa poc preferia una bona paella valenciana, ara que me l'han cuinada i està a punt, canvio de parer i l'hi demano al cuiner que em prepari unes seques amb butifarra. Si us plau, siguem seriosos. No estem parlant de futbol, de música o de noies en qualsevol bar de la cantonada sinó de la Generalitat, el seu honorable President, les seves primeres institucions i el futur del nostre país. Se suposa que són temes molt seriosos i que les persones que ens representen estan ben preparades, qualificades i són competents per fer-los arrivar a bon port de la millor manera possible. Deia recentment Felip Puig que, a Esquerra Republicana de Catalunya li falta madurar com a partit. Però per a madurar un ha de passar abans per l'adolescència i em temo que els dirigents d'Esquerra no arriven ni tan sols a això i s'han quedat ancorats definitivament a la infantesa. No volen assumir cap tipus de responsabilitat, canvien contínuament de criteri sense solta ni volta i tiren pilotes fora i descarreguen sempre les culpes en els altres, sigui el PP, CiU o qualsevol altre que els vagi bé. La seva vel.leïtat política, la seva manifesta frivolitat recorda els canvis de cromos que es donen a qualsevol pati de col.legi(mira m'ha sortit en Messi, que és important i costa força d'aconseguir, el canviaré per deu o dotze jugadors d'altres equips i així podré completar la meva col.lecció,etc). Ahir vaig dir que volia fer tal i tal, avui però ja no n'estic tan segur i prefereixo fer això altre, ben mirat, potser sí, pero no, em quedaré com estava abans, encara que si.... Ji, ji, ja, ja, que rebé que ens ho passem, quin joc tan divertit, com mola tot això. I si fotem fora el Montilla i posem en Mas? Je, je...