Al meu avi.

De cos fred, gelat
de carn flàccida, morta
d'ulls apagats, secs
de mirada recta, inmmòbil.

I tu, que en altre temps
omplies de vida el teu entorn
rebutjant les normes establertes
implantant sempre el teu parer.

Però tot s'acaba
i tu, abans flama i foc ardent
et vares anar fonent
a poc a poc, com una espelma.

I ara, ja no ets present
i físicament ets mort
però tots et recordarem
perquè formes part de nossaltres.