La Tardor

Un relat de: Ramon Sampere i Padrós

És tant bonica la tardor,
amb les seves primeres pluges,
amb els camps humits,
amb les fulles grogues
que cauen, lentament, dels arbres.

Sembla que l'aire es refresca de nou
després del llarg i tòrrid estiu,
de la calor aspra i seca
i dels dies llargs, interminables...

Ara. les hores s'escurcen
i la pluja i el fred
inviten a quedar-se a casa
llegint o escrivint amb nostàlgia,
mirant a través del finestró
les petites gotes que, poc a poc,
deixen la seva empremta.

Però també és bonic sortir al carrer
i respirar l'aire tant fresc i pur,
i veure passejar la gent
o els meravellosos paisatges,
plens de colors vius i variats,
d'ocres, de marrons, de grocs i vermells.

Observar les fulles, que sembla que juguin
unes amb les altres
o que dansin fent sardana
o que riguin i facin festa.
És tant bonica la tardor...

Comentaris

  • La nostàlgia de la tardor[Ofensiu]
    Xanxaneta | 13-02-2005 | Valoració: 8

    Ei m'ha agradat el teu poema, potser perquè també m'agrada la tardor i perquè vaig neèixer el 16 de novembre.

    Ja veig que no sóc l'unica persona a qui la tardor ha inspirat per escriure un poema.
    Tot i que el meu és bastant diferent:

    Somni de tardor

    M'agradaria sortir al carrer
    per trepitjar les fulles de tardor.
    Mirar el cel cap al tard
    i veure-hi infinitat de colors.
    Sentir la pluja com cau
    tot fent música i bassals.

    Ser una alenada d'aire
    per acaronar totes les fulles.
    Ser l'estel d'un nen
    per jugar amb els colors del cel.
    Ser la teulada d'una casa
    i saludar a totes les gotes.

    Hauré de comprar una caixa
    que pugui aturar el temps,
    i guardar-hi tots els moments.

    Espero que t'hagi agradat!

    Jo ara vaig a llegir més relats teus!