La negativa

Corren per una vida encadenada.
sota murs que prohibeixen la nostra llibertat.
Sota les ombres que es mengen a les nostres.
Enmig del desastre que perd la nostra identitat.

Seguint sota la rutina que ens aixafa cada cop més.
Omplint els murs que prohibeixen la nostra llibertat

Voler protegir-se
I resulta que...
Amaguem els sentiments, els neguem
Els desmentim per mentir-nos a nosaltres
i... ens vestim per fer més feixuc el pes

Però no s'avança
Ens quedem estancats.
Habitació fosca.
I passeges dins teu,
recordant a la gent que voldries esborrar..
però no pots.
i et quedis aquí
aguantant un altre temps per perdre.

LES VIDES QUE ES LLENÇARÀN A LA MAR.

I altre cop et quedés aquí...
Seguim sota el riu de la por.
Al marge de la superfície
Al Tancament de la sala de miralls […]


El pensament en les circumstancies esdevé negatiu.
…i el camí es desdibuixa
…per les fulles que es deixen caure sota el pes de la vida.
I et quedés aquí
Imaginant el no res.
Com omplir-se en l'espai buit és com somriure en el dia dels vestits negres.
Quan la sorpresa veu l'evolució de les coses
I el somriure es transforma amb una llàgrima

[...]Tancament en una caixa fosca martiritzada per els cops d'un martell[...]
Desesperació creixent...

Desesperació creixent...

DESESPERACIÓ CREIXENT.
I aquesta cançó torna a repetir-se dins les nostres ments.