La meva selva polar

La metàfora de l'ós polar és com una al·lucinació gegant. Bravo! La teva al·lucinació es pot confondre amb un somni, però tu saps que les al·lucinacions es poden viure a plena llum del dia i a 37º de temperatura, com avui, per exemple. No obstant, el teu poema transcorre de les al·lucinacions a la realitat en un obrir i tancar d'ulls. Ens presentes una realitat mordaç i retòrica talment com si es tractés d'una selva tropical o de paisatges de caire polar.... Barrejant conceptes, el teu poema el veig amb el títol: " Boscos bipolars", car és una visió particular meva i punt.

Gràcies, Sergi, pels 6 o 7 comentaris que em vas deixar l'altre dia, amb els seus 6 o 7 deus consegüents. Quin rampell! I això que no donava un cèntim pq em comentéssin els poemes que vaig disseminar fa uns dies.

En qualsevol cas, t'estic infinitament agraït pq els teus comentaris tenen suc i fas que se li apuji la moral a un servidor.

Salut i llamps!

mentre la majoria s'entesten en veure pessimisme en els teus poemes, jo hi veig força valentia i una visió força real de la pròpia humanitat.
M'encanten l'estrofa de l'ós polar que t'acompanya (el teu alter ego, segurament), i la darrera també. Les acompanyes d'un ritme perfecte.
Ets un filòsof, en això coincideixo amb algun dels teus lectors, però què és filosofar? mirar i treure conclusions, no?... i tu a més, les saps escriure, les vesteixes i basteixes amb una mica d'estat anímic i experiència.
El títol, molt bo. La selva, aquest lloc indòmit i desconegut, on normalment la calidesa provocada per la humitat t'enfonsa en un mareig constant, aquí la tornes freda i erma, abastable fins i tot, d'horitzó pla i linialment infinita. Desdobles el jo poètic, la part salvatge de l'humana, les presentes "divorciades". Noi, que m'ha agradat força aquest nou poema!!!!!

Moltes gràcies pels teus comentaris. Ja saps que cada poesia es refà amb una nova interpretació, així que aquí en tens una altra. A mi les teves, em sorprenen més d'un cop, i és quelcom que encoratja a continuar escrivint-ne.

Una abraçada i bon estiu!!!

angie

que la nostra vida es pot acabar en qualsevol momenti per això cal cercar i observar totes les coses bones , per menudes que siguin, que tenim a l'abast de la mà.
T'he dit ja que, malgrat el pessimisme que traspuen , m'agraden molt els teus poemes?
Molt bon estiu, Sergi.
Nonna_Carme

no et sents part d'enlloc: ni de la humanitat, ni de la naturalesa animal...

Quan vius al fred polar, glaçat, gèlid i desert...

El millor és la solitud, buscar-se, meditar, conèixer-se a un mateix per trobar el foc que ens escalfi la selva polar... i trobar la felicitat amagada sota el gel.

Un petó ben càlid!

Anna