la màgia s'ha perdut

la màgia potser, s'ha perdut
i no troba el seu camí,
entre fades amb un mateix destí.

La màgia s'ha perdut i aquesta fada
esbossa una llàgrima, avall la galta
que topa amb l'arbre que no es volia trobar.

ara no hi ha més màgia, en aquest món
que entre música i poemes recordi allò
que en dèiem confiança, feeling, atracció.

La tempesta de febrer ha arribat trepitjant fort
i s'ha endut les paraules, ha cremat els papers
que amagant missatges escrivies, curiós, el que volies i més.

I aquesta fada resta muda, que la paraula se l'ha endut el vent
només es sap maleïr, d'aquell dia, que va triar el mal camí
el de conèixer, trencar la distància, el joc, burlar el destí.