Cercador
La lluna recita
Un relat de: Emelkin- Compartir:
La lluna recita des del balcó
i em sembla entendre't una mica més.
La sal del nostre mar de sang
és el nostre amor.
Guardes el mecanisme d'esborrar-ho tot
als ulls que tot ho creen
i jugues amb el parpelleig
a buidar oceans.
La lluna recita des del balcó
i entela els vidres amb el seu baf d'estels.
Els segons s'apil.len sobre fulls en blanc
que esperen el teu retorn.
La poesia és el bressol de mots
que dins meu es desesperen
mentre tu amb el parpelleig
buides oceans.
La lluna recita des del balcó
i emmudeix les hores.
Que vingui el teu somriure
de somnis d'atzur.
Que regni la lluna
que acaricia futurs.
Que es pongui el sol per sempre
i s'emporti la solitud.
Comentaris
-
...[Ofensiu]AnNna | 24-09-2006 | Valoració: 10
aiix puto gerard...
m'ha recordat un mític:
"que la nit no acabi, que no surti el sol; que m'abracis com si fos el teu millor amant. Que res no ens separi de sota els llençols, que tinc tot el temps per endavant..."
de Whiskyn's... [demà en directe sisisisisisi!]
Doncs res tu... sigues mussol i viu en la foscor i alimenta't de la nit i posa't moreno a base de prendre molt la lluna...
però...
de tant en tant recorda que no ets un veritable mussol i que a la resta de mortals no ens cal la lluna per viure... oblida't de nits i escapa't del cau durant el dia :)
ajajajaja..... ejem,,
[comentari paranoia màxima jujujujujuju!]
tenia ganes d'escriure't cosetes :)
Mil axuxons futur peluxe grenyut sense grenyes! [xdd]
takieruuuuuuuu :P
annna**
[i toma comentari llargggggg!]
l´Autor
250 Relats
398 Comentaris
186653 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73