la il·lusió d'un nen

L’altre dia, a la gasolinera, estava posant benzina al cotxe, quan em va cridar l’atenció un home que posava benzina al sortidor del darrera al que estava jo. L’home parlava – vol dir que no es pot fer foc aquí. – Em vaig girar i vaig veure l’home dret i a l’interior del cotxe, assegut a una cadireta a la part posterior del vehicle, un nen amb els ulls ben oberts que mirava amunt a través de la finestra tancada. Se’l sentia fluixet, encara que parlava fort, conscient que era difícil que el seu pare el sentís a través del vidre. – I això, papa? Que vol dir? – doncs vol dir que no es pot parlar pel mòbil. – no sé quina edat tindria el nen, però era molt petit. Es posava la ma a la boca, després d’escoltar la resposta del seu pare, i amb els ulls ben oberts, reflexius i dubitatius. – i això? – i picava al vidre amb el puny, assenyalant. Vaig observar que al meu costat també hi havia la llista de tot un seguit de normatives de seguretat, que era al que feia referencia aquell nen, tant ple de curiositat que il•lusionava. El seu pare mig desganat contestava – vol dir que per posar la gasolina primer has de tancar el cotxe i també les llums. – i el nen es tornava a posar el puny a la boca, amb el moc caient. Tal i com jo, i també el seu pare, ens esperàvem, el nen va continuar, picant el vidre amb el puny i mirant cap amunt, amb el cap gairebé enganxat al vidre. – i això? Què vol dir?. – el pare estava més atent al comptador de benzina, als cotxes i la gent que hi havia al voltant que no pas del nen, però, incansable, anava responent amb una entonació monòtona i sense involucrar-s’hi gaire. – que no pots tenir la radio encesa al posar la gasolina. – havien de cridar una miqueta, els dos, a través de la finestra tancada, per sentir-se bé. – i això, papa? – I picava el vidre, pensant-se que la seva senyalització era clau perquè el pare comprengués a què es referia; i el pare, anar explicant una per una, en sentit descendent, cada una de les senyalitzacions que hi havia al llistat, i anar mirant el comptador: que no has de deixar les claus posades, que hi ha fulls de reclamació, etc. Fins que va acabar de posar gasolina, va donar la volta al cotxe, va pujar i van marxar. Jo, que havia pogut presenciar tota l’escena a un metre de distància, veia la cara del nen mirant aquell panell de normes de seguretat, amb aquells ulls tant plens de curiositat i tant il•lusionats i il•lusionants. I què li importen a un nen petit les normes de seguretat d’una benzinera? Que desconegut que és aquest planeta, i quantes coses que hi ha que no sabem. Què vol dir, això, papa? I què importa? Jo crec que no importa què vol dir, el que importa és que no sé què vol dir, però està aquí, existeix, algú ho sap. És ben estrany, i un cop ho saps, llavors t’adones que no importa, el que import és no saber; sorprendre’t per les coses, il•lusionar-te per les coses petites.