La gran crisi

Un relat de: Vicent Terol
Aquesta vegada, la crisi de fe havia arribat per quedar-se. Luci volia creure-hi, però entropessava una vegada i una altra amb els seus propis raonaments. Les paraules de l’amic rector, que en altres ocasions l’havien reconduït, ara no donaven cap resultat. S’havia instal•lat en un pessimisme existencial, fonamentat en el que ell considerava sòlides conviccions.

Un dia, ben entrada la nit, van trucar a la porta. Quan la va obrir, es va trobar amb un home vell, d’arrugues marcades i cabells blancs. Vestia una túnica de color beix.

—Sóc Déu —es va presentar amb una veu solemne—. He vingut perquè crec que necessites la meua ajuda.

El va fer passar i van seure al costat de la llar. De seguida, van encetar una animada conversa sobre l’existència del Totpoderós. El Creador tractava de convèncer-lo, però Luci es mantenia ferm en el seu —recentment adquirit— ateisme. En un moment donat, aquest es va posar dempeus i va parlar a crits:

—No existeixes! Ets un simple producte de la por a la mort! I un invent del poder per controlar-nos! Ho tens clar?

Déu va intentar articular una resposta, però va titubejar i es va quedar en silenci. Va abaixar la mirada i, amb un fil de veu, va dir:

—Pense que tens raó... Havia arribat a tenir alguns dubtes, però ara sé que no crec en Mi.

Després de dir això, es va volatilitzar.

Durant un temps, ningú no va creure en l’existència del Totpoderós.

Comentaris

  • ho hem perdut tot[Ofensiu]
    aurora giménez padilla | 13-04-2018 | Valoració: 10


    Fins i tot hem perdut la fe en nosaltres mateixos.
    Bon relat, Vicent.

  • Lucy in the sky...[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-04-2018 | Valoració: 10

    El protagonista d'aquest gran relat sembla el dimoni cucarell! Ha sigut capaç de fer dubtar al propi déu! Un deu pel seu poder de convicció! Un deu per a ell i un altre pel seu creador, tu, vicent. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Miracles?[Ofensiu]
    Nil | 26-03-2018

    Unicorn Gris, aquí et deixo un argument, que no és meu. Però que és força clarificador sobre la creença o no en els miracles.
    No hi ha misteris, sols hi ha manca d'informació. Tampoc hi ha miracles, només hi ha fets científics ignorats. Jesús no va caminar astral-ment damunt l'aigua, sinó que ho féu físicament. La vertadera levitació implica necessàriament que el cos deixi d'ésser tan dens. En el cas de Jesús, la densitat del seu cos davallà enormement per la Energia Cristica que tenia el mestre incorporada. Cal tenir en compte també la diferència de densitat entre l'aire i l'aigua. No es el mateix lliscar o flotar en l'aire, que te un pes especific casi nul, que caminar recolzant-se en el aigua que te un pes especific major.

  • Excel.lent[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 25-03-2018 | Valoració: 10

    Un bon relat, imaginatiu, moralista en certa manera i bonic.

    Si déu és a la seva manera només una eina del poder i de la credulitat, aleshores apaga i fotem el camp.

    Jo no hi he cregut mai, en els miracles i en lo suposat sobrenatural. En tot cas, ja fa temps que no en passa, de miracles; ¿curiós, oi?

    Ens veurem, Vicent.

  • Bon pregunta.[Ofensiu]
    Nil | 23-03-2018 | Valoració: 10

    Fa anys va veure la llum un llibre, Conversacions amb Déu", de Neale Donald Walsch, que de seguida va esdevenir un best seller per la transcendència que va tenir. El teu magnífic relat me la fet recordar. Perquè salvant les distàncies, tu, a través del teu personatge fas ressaltar aquesta gran qüestió que és si existeix o no Déu. Amb el teu escrit queda clar que tot és una idea preconcebuda, sigui educacional, cultural o simplement la necessitat de justificar els nostres actes o els dels altres. Personalment crec que hi a quelcom que s'escapa del nostre poder de raciocini. Per alguna cosa a més de ment som carn i ossos, i dins d'aquesta capsa física tan limitada, no hi pot tenir cabuda la immensa informació que atresora l'univers. En la "Gran crisi", al final no diu pas que no existeixi l'absolut, sinó que l'aparca, el deixa en repòs. Perquè al cap i a la fi, el teu personatge, sap o no sap conscientment, que Déu és ell o part d'ell... Salut, Nil.

  • enginyós[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 22-03-2018

    Em fa pensar aquest Luci... no es dirà fer per acabar?
    Una qüestió curiosa, i un punt de llum dins de tanta foscor, si ni deu creu en ell, volatilitzar-se ha de ser el fet més generós de tal personatge. Ara que ja no hi és, crec que hauria d'haver-hi cregut...

    Bona feina Vicent!

    Ferran

  • Total[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 22-03-2018

    L'ateisme de Déu, aquesta sí que és bona! Crisi monoteista total!
    Fins a la propera Virtut, Vicent!

  • Divertit[Ofensiu]
    lledarat | 21-03-2018

    Un relat divertit i alhora crític amb la religió. Aquest afany de poder i control de la humanitat, en aquest cas a través de les esglésies i la religió, resulta que tot i la reticència a creure del protagonista que fa dubtar al propi totpoderós, aquest si que existia doncs es volatilitza.

  • Paraula de Déu[Ofensiu]
    Loira Durban | 21-03-2018

    La fe és tan gran que cap en una paraula tan petita... La meva mastega llenties ("Resant llenties"), però la teva és paraula de Déu.

    Que la fe ens acompanyi! Molta sort i fins aviat :)


    Marta

  • Materile | 21-03-2018 | Valoració: 10

    Falta de fe en un mateix. Un relat molt bo. Aquesta crisi crema totes les VIRTUTS, Fins i tot Déu crema la seva fe.
    Sort!!!
    Materile

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Terol

Vicent Terol

96 Relats

293 Comentaris

53907 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Tinc un llibre amb 113 microrelats, editat per "El Toll". Es diu Capsa de bombons.

Fusió de fotografia i microrelat a microfragments.

Escrits variats i altres coses a L'aixeta.


Per contactar: surfinpop@gmail.com