LA EVIDÈNCIA SORPRENDIBLE

En l’època a l’arxipèlag GULAG, el destí del pare Arsenii era molt semblant al dels altres que treballaven a les esglésies: el govern ateu prohibia la religió i arrestava la gent que s’hi dedicava. Si no acceptaven abandonar la seva activitat, els torturaven i els tancaven en presons o clíniques psiquiàtriques.

Fets: Siberia, 1941 (va començar la segona guerra mundial amb l’URSS), en el camp del règim especial.

Un dia, el pare Arsenii va defensar un estudiant davant d’un criminal. Per la denúncia de l’últim, tots dos haurien de passar dos dies al calabós. Els hi van acompanyar, els van empènyer fort cap a dins, van tancar les portes, els van deixar sols en la foscor. El calabós era petit. El terra i les parets de ferro els cremaven de fred només tocant-los. No podien respirar bé, ja que l’aire estava congelat. Normalment no hi tancaven si la temperatura era menor de 5ºC i per més de 24h. Ara hi havia trenta graus sota zero.

L’estudiant, per no congelar-se, saltava tota estona:
- Pare, que podem fer? Ens congelarem? – la resistència al fred ja no era possible.- Per què no diu res, Vostè?
- Estic orant. No vindrà ningú aquí. No podem escapar. Ens queda només l’esperança en la voluntat del Déu. Podem demanar al Senyor que ens doni les forces per superar tot això.
La seva oració omplia el calabós. L’estudiant, que no era creient, començava a moure els llavis repetint: “Perdona’ns, Déu...” L’oració tranquil•litzava, fins que va arribar el moment quan el calabós, el fred, adormiment del cos, la por van desaparèixer. Tot es va transformar i deixava entrar una llum, que els abraçava...


El soroll de la porta els va tornar a la foscor del calabós:
- Ara hem de treure els cossos, amb 4 hores ja haurien d’estar congelats... No sé, si n’assabentessin a la central de Moscou... Esteu vius? Com és possible? – el metge militar no va creure els seus ulls.
- Gràcies a Déu – va respondre el pare.
- Sortiu, fanàtics!
Però les últimes paraules del metge vau ser: “És un cas increïble, no pot ser!”