LA CORTINA

Un relat de: voltor
La cortina, blanca, mig oberta, ha deixat passar la llum i la tebior d’un vivificant raig de Sol. Les veus de les gents, la frenada del bus, s’han sentit diferent. He retornat i els cors, violins i trompetes han sonat a dins meu! Per uns instants el buit s’ha fet sagrat. De sobte la ment i els cossos s’han adonat que és festa; les mans han cercat, el llavis s’han trobat. Tots els sorolls del carrer han callat. Els pits s’han acostat, l’esquena ha dibuixat unes cabrioles. Moments encegadors, alleujament i transitòria pèrdua d’un mateix . Després ha estat com el caure un cos en l’aigua . Els morts han reclamat la seva part de vida en la memòria dels vius; els plors dels infants que moren de gana al món han escalat els murs de casa i el terrabastall dels avions de guerra i els tancs, per ara llunyans, han aprofitat l’escletxa de llum per ficar-se al dormitori i trencar la placidesa, d’aquell instant.

Comentaris

  • Excel.lent: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-07-2020 | Valoració: 10



    Bona festa en l'escletxa de llum, per a mirar tal sensació...

    Saluts i cuida't

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de voltor

voltor

18 Relats

18 Comentaris

10279 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Nat el 1942
Muntanyenc, esquiador, alpinista
Jubilat, em sento vell