El pare

Un relat de: voltor
EL PARE CANTAVA ALS CORS D’EN CLAVÉ
Era al meu despatxet i escoltava “Les flors de maig”. Se’m va formar la imatge, el tacte quasi físic, del meu pare duent-me de la mà, pel carrer Muntanya avall, anàvem a un assaig del Cor. Jo deuria tenir 5 o 6 anys. De nit, a l’hivern, l’estampa del pare, per mi, aleshores tan alt, amb la seva mà immensa agafant la meva, vestit amb la gavardina i cofat amb la boina, petita, justa al cap. Vaig sentir tot l’enyor dels dies llunyans del Guinardó, de la tendresa i amor de mon pare.

Comentaris

  • allan lee | 17-09-2016

    com reconec aquests sentiments, com em sotraguen!
    La immensa mà del pare. No hi ha unes altres mans més precioses que les del pare, quan t'ha estimat.

  • Corprenedor[Ofensiu]
    Illadestany | 15-09-2016 | Valoració: 10

    corprenedor. Literalment, també físicament. M ha colpit el cor amb la remembrança de totes les pèrdues, de tots els enyors viscuts, de les mancances que , com tots, duc dins.
    Preciosa evocació de la figura paterna.

  • Corprenedor[Ofensiu]
    Illadestany | 15-09-2016 | Valoració: 10

    corprenedor. Literalment, també físicament. M ha colpit el cor amb la remembrança de totes les pèrdues, de tots els enyors viscuts, de les mancances que , com tots, duc dins.
    Preciosa evocació de la figura paterna.

l´Autor

Foto de perfil de voltor

voltor

18 Relats

18 Comentaris

13156 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Nat el 1942
Muntanyenc, esquiador, alpinista
Jubilat, em sento vell