L'esplin

Un relat de: voltor

L'ESPLIN


Un instant de pau interior
val molt més que tot allò
que puguis cobejar
(dita de l'antiga Pèrsia)



Prop del foc que espetega.
Assegut al balancí que de tant en tant gronxo.
Refent-me de benigna malaltia.
Tinc el llibre, obert de cap per avall, damunt dels genolls.
Des del tocadiscs el cor canta "for unto as a Child is born".
La pluja cau aplomada, gruixuda i esparsa.
Una glopada de fum blavós baixa compacte fins al davant del balcó,
s'escampa i desapareix tot seguit.
Si encara fos possible, si en servés la capacitat, avui, ara fa un moment,
hagués assolit un formós instant de pau interior.
Per ara potser només és l'esplin que m'envaeix.

J

Comentaris

  • En primer lloc[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 09-07-2009

    vull donar-te les gràcies perquè m'has ensenyat una paraula que no coneixia. Ara ja sé que esplin és "malenconia que produeix tedi de tot".
    He vist a la teva biografia que tens molts menys anys que jo. Si encara no ets vell! Amb les qualitats literàries que tens, aprofita aquesta meravella que és Relats en català. Escriu, llegeix, comenta als altres relataires i llença l'esplin per la finestra.
    Seguiré llegint els teus relats.
    Una salutació.
    Nonna_Carme

l´Autor

Foto de perfil de voltor

voltor

18 Relats

18 Comentaris

13155 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Nat el 1942
Muntanyenc, esquiador, alpinista
Jubilat, em sento vell