De la finestra estant

És 1/4 de de 10 del matí, acabo d'esmorzar un entrepà calent, l'he tirat avall amb el mig got de cava que va quedar d'ahir i l'he rematat amb un tallat.
El Sol entra per la finestra i els Cds fan llums de colors a la paret.
De tant en tant un estol de gavians solca l'aire en direcció NO
Per damunt i darrera de les cases de Mas Lluhí, el bosc s'enfila per la muntanya i verdeja fins al cap d'amunt. Puc comptar les finestres de la Casa Gran de la Gleva. Ara mateix una furgoneta puja des de la riera de La Salut i entra a Sant Feliu, tot desapareixent pel darrera de l'escola Pau Vila.
El cel és ben blau , només un petit aprenent de núvol navega per damunt del Turó d'en Serra.
Avui la llum i els colors que m'arriben d'aquest petit paisatge tan après, em fan sentir bé, dins d'aquesta pau assolida m'arriben records i pensaments dolços. Em ve al cap aquella dita persa:
Un moment de pau interior val més que tot allò que puguis cobejar
Na Dolors des del menjador em recorda que no m'hi puc encantar, que he de fer la salsa pels calçots; plego la contemplació i me'n vaig a la cuina a fer la salsa...