La bossa del temps

-Hola. Jo també em relaciono amb el Temps.
-Bona trobada. Qui ets ?
-Sóc la Muntanya del Temps.
-Vaja… una muntanya !
-I tu una bossa !
-Tinc temps… vols que xerrem ?
-Portes la bossa plena ?
-Sí i em provoca certa curiositat això de la muntanya del temps.
-Pregunto jo. Per què ets una bossa ?
-La gent té temps i agafa i gestiona de la bossa el que li cal.
-Ho expliques molt fácil.
-Doncs mira…. Si és fácil… que no té sentit això de la muntanya del temps. No tens raó d'existir.
-Ja m'ataques ?
-Sols destaco una realitat !
-T'equivoques, amiga Bossa del Temps. Vols veure la quantitat de gent que diu que no té temps…. Que segons tu…ha perdut la bossa !!!
-És sols una gestió amb més o menys encert.
-Hi ha molta gent perduda per la meva muntanya. Gent que no pot o no fa coses, activitats, que voldria fer i que per manca de temps….
-No ho accepto.
-Hi ha gent que viu a la meva muntanya. Gent que no fa perque no té temps. Gent que ha perdut el temps per sempre.
-Això que m'expliques és molt trist i molt fort.
-Vine i ho veuràs…

I la Bossa del Temps plena de temps i ganes, va anar d'excursió a la Muntanya del Temps i es va trobar molta gent, massa gent, i va intentar mostrar la seva bossa i oferir temps.

La gent de la Muntanya, no s'hi acostava…. Semblava com si ella fos d'un altre planeta…. Poc a poc i amb molta cura, alguna persona acceptà el regal del temps i dibuixà un somriure contagiós.

La Muntanya silenciosa notà que algunes persones baixaven lentament i tornaven a casa. I la Bossa també.