JO

Un relat de: aina



Jo sóc jo, però per a tu, sóc tu.
Per a tu, tu ets jo i per a ell, ell és jo. Jo: Primera del singular, però que sovint es fa plural, es desdobla, es multiplica com per efecte d'un calidoscopi. I té tants matisos, tants colors, tantes sorpreses, que, a vegades el jo ens espanta, a vegades vol amagar-se, però no ho aconsegueix. I quan volem trobar-lo, s'amaga jugant cínicament amb ell mateix, amb nosaltres, amb el jo.
El jo és el més important de la vida. Reconèixer-ho et pot fer guanyar el qualificatiu d'egoista, però és així. És la natura, la supervivència fa que sigui sempre el jo el que vulguem salvar, el que vulguem resguardar dels perills i de les fuetades del món.
"Yo soy yo y mi circunstancia", va dir Ortega y Gasset. No anava gens desencaminat. El jo és la persona, i la persona és una suma: un lloc, un passat, una raça, un "vull però no puc", un "puc, però no vull", un punt de vista. I això és el que fa que el jo sigui un plural singular, únic entre tots els jo de tots els temps, que no és poc!






Comentaris

  • mmm... (pensant)[Ofensiu]
    ixnuir | 22-09-2007

    això és filosofia pura... i molt ben expressada... i a punt per empassar-se-la com si fos un còctel de reflexions d'aquells que cremen a la gola en notar lo reals i verídics que són.

    realment el jo, el tu, el que som en general com a éssers humans és indefinible però tu ho has definit molt bé.

    m'agrada com escrius, et seguiré llegint

    ixnuir

  • Tu...![Ofensiu]
    Ericaimon | 22-07-2007 | Valoració: 9

    Recordo que vas portar aquest escrit a classe, i que cuan el varem llegir, ens vam quedar realment sorpresos. Es un text curtet pro intens, que personalment m'agrada.
    També m'agrada la manera d'escriure que l'"aina" te en cada relat. Ets bona escritora, i bona persona, que ajuda a tot aquell que ho necessita. Gracieeesss de tot cor, perque jo soc una daquestes persones que en moments puntuals m'ha ajudat!
    Un fort peto, anims i segueix fabrican relats, que s'et dona d'alló mes be! Salud!

  • Nafrada | 17-07-2007 | Valoració: 8

    Un relat curt però intens on mostres l'esència de la nostra existència: qui sóm individus o col.letivitat? una pregunta difícil de repondre en els temps que corren on el primer és el jo perquè d'altres jo volen trepitjar el teu jo. Qui sóc jo? Tots? ningú? algú?
    Un relat senzill, clar i curt que mostra la complexitat del pensament humà.