Jo

Un relat de: DJG
Insegura, indecisa, problemàtica, amb un humor de gossos, sempre entristida, sempre orgullosa, mai receptiva i amb ganes de matar a tothom. És que ningú pot alliverar-me d'aquest caos en el que vist? Res té sentit, res és normal, res cobra vida al meu voltant. Miro i només veig sombres. Tinc ganes de trencar-ho tot, de saltar pel balcó cridant ben fort perquè tothom em miri. Tinc ganes de cridar al món perquè m'escoltin, perquè algú em senti, em miri i m'entengui. Em faig armadures, coirasses per protegir-me dels altres: m'agrada amagar qui sóc, m'agrada amagar-me rere fortaleses per evitar que coneguin com de feble sóc. Tinc ganes de que ningú s'enamori dels meus defectes, de que passi desapercebuda, potser aquesta és una de les raons per les que sempre sóc una desagraïda, no sé contesatar bé i la paraula "positivisme" no entra en el meu diccionari personal. A vegades, tinc ganes de plorar, d'arrencar-me els cabells i de preguntar-me perquè sóc així. Però a les paraules se les endú el vent. Qui sóc? Per què sóc així? si algú sap la resposta que me la digui inmediatament. La veritat és que no sempre sóc així...a vegades sóc tonta, sóc toba com un bombó, dolça, somric de galta a galta i potser em deixo persuadir massa ràpid...m'agrada ajudar als altres, tinc un transtorn compulssiu obsessiu que fa cada dos per tres hagi de dir als que estimo que vigilin, que no corrin amb el cotxe, que els estimo...Molts cops necessito ser bona i portar-me bé, però, del que no estic segura, és de quina de les dos parts és la correcta...quina és la que em defineix? la bona? la dolenta? em toca a mi esbrinar-ho? Respostes?


Dolors Jou Gironès

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer