Cercador

Llista categories

Jo sóc de tot ambdós

Un relat de: joanalvol

Sóc esperit, sóc matèria, sóc guerra
per la lluita en el món de llot i foc,
sóc arbre, larva, branquilló, neu, floc.
Sóc l'ésser humà, la persona que erra.

Sóc volcà, ferro, plom, diamant, desferra,
i l'humil papallona de l'enlloc,
l'ocell que vola o s'atura a poc a poc
en l'aigua, en l'aire, en l'èter i en terra.

Sóc l'esperit que la matèria engendra,
el munt que en resta un cop ja tot s'ha fos
desigs, il·lusions, pols, fang, fum i cendra,

l'esgotat temps de les eternes pors.
Sóc el que obra i tanca l'anella destra,
sóc i no sóc, de tot, de tot ambdós.

Comentaris

Afegir comentari

Les dues posicions d' un pèndol[Ofensiu]
Avet_blau | 28-02-2008 | Valoració: 10
La dualitat de la vida
amor i odi , fred i calor,
i podem i som les dues coses,
les dues cares de la vida,
les dues posicions d' un pèndol.
Avet
Dualitats, pluralitat[Ofensiu]
Unaquimera | 28-02-2008 | Valoració: 10
De seguida que he vist el títol del teu poema he hagut d'entrar... suposo que en gran mesura atreta per la incògnita que suposa el joc de paraules.
Un cop dins, no m'ha decebut gens, ben al contrari.

Som, en efecte , esperit i matèria, temps que s'esgota i desig d'eternitat.

Tornaré a passar un altre dia a llegir-te. El que he trobat avui m'ha semblat molt interessant.

T'envio una abraçada per celebrar que t'he descobert com autor/a,
Unaquimera

l´Autor

joanalvol

104 Relats

607 Comentaris

107283 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Afegir a preferits

Biografia:

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >