Ja sé perquè et voldria enamorar !

moltes gràcies pels comentaris perque aquest poema d'amor sí que realment traspua una profunda tristesa més enllà de les escenes vitals...Publicar-ho em permet superar el dolor de la terrible solitud que he patit en moments que creia guanyats al temps. Ara sé que només puc respondre pels meus sentiments i mai posar la mà al foc per ningú!! Però la vida és sàvia i, encara que a voltes sigui injusta, ens sap enfortir!!

Una declaració d'amor deliciosa tot fent un recorregut pels llocs i situacions que deixaren en tu una profunda empremta.
Una abraçada, Romy !
M'alegra molt tornar a veure't per aquí.

A la vida ( com quan anem a la muntanya) triem els camins que ens semblen més bonics.
De vegades ens mostren paisatges encisadors, i ens porten a una font d’aigua fresca per calmar la set. D’altres escollim el camí més llarg però no per això menys bonic i ple de sorpreses. També agafem camins que no ens porten gaires alegries. El paisatge és monòton, no hi trobem cap font, cal fer un gran esforç per caminar-hi i ens acaba fent defallir. A les hores pensem que ens hem equivocat i ens culpem de no haver agafat el camí correcte.
Quin és el camí correcte?
Tots els camins ens ensenyen alguna cosa, i ens fan créixer com a persones. De tots ells traiem experiències de vida.
Més tard, un cop descansats de caminar. Seiem a la vora del foc protegits del fred i el vent. I tot prenent un beuratge calentet. Rememorem totes les vivències. I encara que enyorem alguns dels camins. Ens queda la satisfacció d’haver-los caminat.
Hi ha molts camins per descobrir. Només cal que després de l’experiència dels altres. Ens omplim la motxilla amb els útils necessaris per caminar-los sense por.
No oblidis les coses boniques, però no deixis de descobrir totes les que hi ha al teu voltant.

I cal alliberar-lo. Escriure és una manera, una bona manera. Comunicar. Tots passem per tràngols i el de l'amor i enamorar-se n'és un.
Voldria dir-te que no visquis en el passat -gaudeix-lo sense tancar-t'hi- i que sempre hi ha un tros de cel blau que es pot buscar. Hi ha més persones.

Una abraçada. Jo sóc del 66 i tinc dos adolescents (bé, amb quasi vint i vint-i-dos potser ja passen) i un nen ...i també escric.

Mena

Un magnífic cant a l'amor, a l'amor viscut i valorat, als records que deixen els punts suspensius de l'amor, a l'olor de l'amor que fa girar el nas, a aquella mirada en aquell lloc concret, un cant a la vida, a l'amor i a l'agraiment dolç. M'ha encantat llegir-te. Una abraçada.

Aleix