Inventant paraules...

(Coment avançat)

Un intent digne d'elogi... Sí: ben sovint les paraules perden gran part de la força que haurien de transmetre de tantes vegades que les utilitzem, i cal reinventar-les, crear aquells petits i màgics jocs que només els amants, en la intimitat, reconeixen com a seus.

El llenguatge de vegades té aquests entrebancs: no aconseguim expressar el que voldríem transmetre, i transmetem idees dubtoses d'allò que sabem del cert.

(Em sembla que ara mateix ho acabo de fer jo).

Un poema de versos curts, que li atorguen un ritme àgil, que no brusc. Amb algun vers trencat pels punts suspensius, que ens duen amb elegància a la necessitat de lectura del següent vers.

Fins la propera,

LLIBRE

.. del teu art.

"És que no hi ha paraules
que no s'oblidin,
que arribin a temps
i sense mentir?"

És una estrofa sensacional. És tan difícil trobar a vegades aquestes paraules...

em sembla preciosa la idea del teu poema.

"...Inventant paraules
que siguin només
per tu i per mi."

Per vosaltres dos, única complicitat. Trobar unes paraules sinceres, que el vent no se les emporti, lliures, directes, valentes. Preciós.

Una abraçada.

Quan el que vols expressar és tant gran, que al dir-ho amb paraules comuns es simplifica tant, que sembla que perdi tota la seva força... és normal que sentis la necessitat de buscar noves paraules, d'inventar nous mots, que expressin el que sents amb la mateixa grandesa, sense treure'n valor als teus sentiments!

Endavant! Inventa paraules, per expressar-te amb tota la teva força!!!

M'agradat molt el teu poeme, esta plé de tendressa.
Es complicat trobar las paraulas adients, pro quant son dites amb sinceretat sempre sont las més escaients.