Instants anònims....

M'ha agradat molt, trobo que reflecteix el mateix però d'una manera diferent al que jo vull dir en els meus escrits. Aquí tu dius que enyores una persona que has tingut al teu costat, i en els meus escrits dic que m'encantaria d'estar al costat d'una persona que encara no he estat amb ella.
És molt emocionant, captiva els sentiments de qualsevol lector, és preciós, segueix escrivint així.

Raül

Uff...pell de gallina! Molt tendre, noia, desprèn una sensibilitat immensa.

Felicitats!!

M'ha agradat molt, trobo que amb poques paraules has sabut descriure una sèrie de sentiments i emocions que precisament fàcils d'escriure no son!
Felicitats i anima't a escriure més perqué ho fas molt bé!

Marta

te força i és curt,
perfecte

Per què s'estima tant ?
Això no és tria, tant de bo qui així estima sigui correspost/a de la mateixa manera.
Ho has fet dolç el descriure-ho.

Això que has escrit és molt maco, i de moment aquest amor, perdut o no, ja té el mèrit d'haver-te fet escriure.
Desitjo que continuïs escrivint, de les emocions o del que sigui, i que, tant si és aquest com si és un altre, disfrutis de l'amor, però mai esclava, sinó sempre lliure.
Un petonàs.

És el primer que publiques ací? està prou bé!

Sembla que te l'estimes de debò a aquest xicot. Pot sentir-se afortunat de tenir-te. Espero, almenys que ell et faci sentir igual d'especial...
La teva tendresa tacada de melanconia arriba al cor prescindint de la forma, perquè els teus, són sentiments, reals i profunds que no necessiten paraula per ser entesos. Els transmets amb el cor.
Continua escribint i no abandonis els teus somnis, puix si persisteixes els pots realitzar.

Espero que al final no l'hagis perdut, però si ja no el tens al teu costat... sàpigues que la vida està feta de matèria llunàtica: hi ha pujades i baixades... I després de cada amor, en ve un altre. I si no ve, es busca!

M'alegra que t'hagis decidit a escriure!