Ara sóc més jo

És molt bo el teu escrit, un bons sentiments, i una bona expressió.
M'agrada molt, aquest va ser el que em va enamorar, se'm van quedar els ulls clavats a llegri-la.
Un petonás Nina! :-*
Visca Catalunya |I*I|

Sóc genial quan realment sóc jo. Quan tanco els ulls a la consciència i em torno encara més incult.

Quant no intento ser valent ni fort, ni tampoc obedient. Quan deixo enrere tot el que m'han ensenyat i em torno una criatura menys previsible; quan sóc més humà.

Quan deixo de predir i jutjar actes/persones. Quan veso i em deixo ser vesat.

Oblido i respiro, m'abandono i em permeto ser viu.



Pau

m'agrada molt, és com una descripció de com se sent una persona després de despendre's de la societat manipuladora k es veu avui en dia.
Quan es despren de tot això, se sent una dona segura de si mateixa, pot confiar en ella, i no se sent manipulada, no hi ha res igual a ella. Tot la fa sentir diferent.
Tant de bo tothom fos així i no hi hagués aquesta societat que vol canviar a tot el món per a que acabem sent iguals: prims, arreglats, menjant coses manipulades artificialment...
gracies pels comentaris que m'has fet, nina, els teus relats son captivadors. fins aviat, maca. deww

Hostres estic glassat... noia quina força que tens! Tens la capacitat d'escriure uns quants mots i canviar la cara d'una persona quan els llegeix. Segueix descrivint sentiments que ho fas molt bé.

Pau

M'encanten les paraules que hi fas servir.
Molt sentiment i molta profunditat!
Moltissims petonets!

Em sento molt reflectida en aquestes sensacions i emocions que surten amb força i tendresa de cada vers.
Cada cop que ens atrevim a mirar-nos per dins, a expressar el que sentim, ens sentim més prop de nosaltres mateixos.
Fins i tot aprenem entre les línies moltes coses que no sabíem, que havien quedat amagades entre el camí de les mirades, del cap i el cor.
Aquest créixer continu, a acceptar les nostres febleses i qualitats com a part d'un ser únic i especial, ens ensenya a donar prioritat als petits detalls de la vida i a escoltar el que realment sentim i volem dir.

M'agrada l'impuls i la força amb que arriba, un cant del teu cor que s'enlaira amb noves energies.

Apa, una abraçada i fins la propera!

Ostres, m'he equivocat al escriure'l o s'han equivocat els propis de la pàgina, bé, el poema és el d la primera pàgina i aqi hi ha el comentari. Espero que us agradi...