infantesa i fantasia

Et recordo i et recordaré
en tots els moments de la meva vida.

Recordo el teu somriure,
els teus ulls plens d'alegria,
la teva veu, les teves paraules,
que formaven els contes.
Recordo quan, formaves el teu món,
el teu món de fantasia.

Però un dia tot es va acabar,
la teva cara tan jove i alegre
i el teu somriure va desaparèixer,
a vegades somreies,
però ja no contaves contes.

De tant en tant,
el teu somriure tornava,
però desapareixia molt aviat.

Fins que va arribar el dia
que et vas morir.
Però tu ens vas fer viure
i nosaltres et fem viure
contant els teus contes als infants.

A vegades veig el teu rostre,
el teu esperit,
que em torna a explicar
contes i rondalles,
com quan era un infant.

El teu món era pur,
simple, alegre, senzill...
però encara ho és.
El guardo ben guardat a la memòria,
i el rebel·lo als infants.

Com ho vas fer tu.